Els laments d’Els Perses en les traduccions de Masriera (1898) i Riba (1932)
Resumen
El plany constitueix a la literatura grega un subgènere líric que, amb diferents graus de formalització, s’insereix sovint dins la tragèdia. A partir d’una definició àmplia del lament com queixa amarga per una pèrdua, aquest article examina l’expressió de diferents seccions de Els Perses d’Èsquil on cadascun dels personatges plany les moltes morts de l’exèrcit derrotat en l’expedició de Xerxes contra Grècia. La comparació amb les traduccions dels passatges seleccionats a les dues primeres traduccions del drama al català –la de Masriera el 1898 i la de Riba el 1932– revela, d’una banda, la interrelació del plany al text esquili amb recursos dramàtics com l’escenificació i la musicalitat, i de l’altra, el diferent ús de la llengua d’arribada que fan, amb poc més de trenta anys de distància, els dos traductors.
Palabras clave
Texto completo:
PDF (Català)Referencias
Ahrens, E.A.J. (1842), Aeschyli tragoediae septem et perditarum fragmenta, Paris.
Alexiou, M. (1974), The Ritual Lament in Greek Tradition. Cambridge. [=20022].
Bagordo, A. (2015), “Lyric Genre Interactions in the Choruses of Attic Tragedy”, Skenè 1, 37-55.
Battezzato, L., (2005), “Lyric”, en J. Gregory (ed.), A Companion to Greek Tragedy, Oxford, pp. 149-166.
Broadhead, H.D. (1960), The Persae of Aeschylus. Edited with an introduction, critical notes & commentary, Cambridge.
Dale, A.M. (1956), “Seen and unseen on the Greek stage: a study in scenic conventions”, WS 69, 96-106 [= (1969), Collected papers, Cambridge, pp. 119-129].
Dale, A.M. (19682), The lyric metres of Greek drama, Cambridge.
Fishman, A. (2018), “Lament Paramousos: Greek Tragic Lament in Music and Song”. 서양고전학연구 57, 1-28.
Foley, H.P. (2001), Female Acts in Greek Tragedy, Princeton-Oxford.
Foley, H.P. (1993), “The politics of tragic lamentation”, en A.H. Sommerstein - S. Halliwell - J. Henderson - B. Zimmermann, Tragedy, comedy and the polis, Bari, pp. 101-143.
Franquesa, M. (2011), “Les primeres col· lecions bilingües dels clàssics grecs i llatins a Europa i la primera a Catalunya: la col· lecció de la Fundació Bernat Metge”, 1611: revista de historia de la traducción 5, 1-11.
Gallén, E. (2001), “Traduir i adaptar teatre a Catalunya (1898-1938)”, en L. Pegenaute (ed.), La traducción en la Edad de Plata, Barcelona, pp. 49-74.
Garvie, A.F. (2009), Aeschylus. Persae, Oxford.
Kaimio, M. (1970), The chorus of Greek drama within the light of the person and number used, Helsinki.
Kaimio, M. (1988), Physical contact in Greek tragedy. A study of stage conventions, Helsinki.
Koonce, D.M. (1962), Formal lamentation for the dead in Greek tragedy, Pennsylvania.
Lahuec, T. (2019), Poétique, thèmes et contexte des lamentations dans la tragédie grecque, M.A. Thesis, Montreal [inèdit].
Llanas, M. i Quer, P. (2008), "Les literatures foranes de menor presència i les crítiques sobre traduccions a L’Avenç i Catalònia", Anuari Verdaguer 16, 139-157.
Loraux, N. (1999), La voix endeuillée. Essai sur la tragédie grecque, Paris.
Maas, P. (1962), Greek meter, Oxford.
Malé, J. (2007), “«Una llengua en plena ebullició». Els traductors davant el català literari a les primeres dècades del segle XX”, Quaderns: revista de traducció 14, 79-94.
Masriera, A. (1898a), Prometheu encadenat, Barcelona.
Masriera, A. (1898b), Els Perses, Barcelona.
Mazon, P. (1921), Eschyle, tome I (Suppliantes, Perses, Sept contre Thèbes, Prométhée enchaîné), Paris.
McClure, L. (1999), Spoken Like a Woman: Speech and Gender in Athenian Drama, Princeton.
Medina, J. (1978), “Sòfocles i Eurípides traduïts per Carles Riba”, Els Marges 13, 102-110.
Miralles i Solà, C. (2005), “Els Classics en el projecte cultural del Noucents”, Ítaca 21, 11-17.
Mussarra, J.J. (2014), “El Prometeu encadenat d’Artur Masriera”, Anuari Trilcat 4, 43-65.
Pace, G. (2016), "Il secondo stasimo dei ‘Persiani’ di Eschilo: generi lirici e forma metrica", en S. Armendola – G. Pace (eds.), Charis. Studi offerti a Paola Volpe dai suoi allievi, Trieste, pp. 69-93.
Palmisciano, R. (2017), Dialoghi per voce sola: la cultura del lamento funebre nella Grecia antica, Roma.
Pirozzi, C. (2003), Il commo nella tragedia greca, Napoli.
Pòrtulas, J. (2019), “A propòsit dels traductors i les traduccions d’Homer al català", en R. Garrigassait, Homer. Ilíada, Barcelona, pp. 3-22.
Reiner, E. (1938), Die rituelle Totenklage der Griechen, Tübingen.
Riba, C. (1932), Èsquil. Tragèdies, vol. I, Les suplicants. Els perses, Barcelona.
Schauer, M. (2002), Tragisches Klagen. Form und Funktion der Klagedarstellung bei Aischylos, Sophokles und Euripides, Tübingen.
Scott, W. (1984), Musical design in Aeschylean theater, Hanover-London.
Suter, A. (2003), “Lament in Euripides’ Trojan Women”, Mnemosyne 56, 1-28.
Suter, A. (2008), “Male Lament in Greek Tragedy”, in A. Suter (ed.), Lament: Studies in the ancient Mediterranean and beyond, Oxford, pp. 156-180.
Tintorer, E. (1904), “Teatres: Prometeu encadenat– Torquemada en el foch”, Joventut 205 (14-I-1904), 32-33.
Wright, E. (1986), The Forms of Lament in Greek Tragedy, PhD dissertation, University of Pennsylvania [inèdit].
Enlaces refback
- No hay ningún enlace refback.