Els postulats de la filologia romànica internacional sobre l’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana (1806-1906)

Resum

Resum: Aquest treball analitza els postulats dels romanistes no catalanòfons sobre l’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana entre 1806 i 1906. Al segle xix es situa l’inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques. Progressivament, en aquest període els romanistes prenen en consideració la llengua catalana, i realitzen afirmacions sobre el seu origen —compartit amb la llengua occitana o independent des de l’inici—, la seua identitat —subordinada a l’occità o autònoma com la resta de llengües romàniques— i el nom amb què cal referir-s’hi.

Abstract: This paper analyses the postulates of the non-Catalan-speaking Romanists about the origin, the identity and the name of the Catalan language between 1806 and 1906. Romance philology emerges in the 19^th century and scholars started to categorize and study the different romance languages. Progressively, during this period, Romanists take into consideration the Catalan language and make statements about its origin —shared with the Occitan language or independent from the beginning—, its identity —subordinated to Occitan or autonomous as the other romance languages— and the name with which the language should be mentioned.