Mediterrani i apocalipsi en la literatura catalana de ciència-ficció

Resum

Resum: L’objectiu d’aquest article és analitzar la presència del mediterranisme, entès com a doctrina d’identificació col·lectiva,  en la literatura catalana de ciència-ficció sobre la fi del món. L’article estableix les possibles relacions entre els motius que provoquen l’apocalipsi (guerra mundial destructora, invasió d’extraterrestres, motius ecològics) i les diferents imatges del Mediterrani com a refugi de valors clàssics i vitals (durant la postguerra i fins als anys setanta), com a imatge de la societat desapareguda (durant l’exili i en ecoficcions dels anys setanta) o, en la ficció climàtica apocalíptica i en la ficció de l’Antropocè, com a massa d’aigua amenaçadora o com subjecte de nous valors d’identificació. Aquest recorregut pot ajudar a entendre els canvis ideològics esdevinguts entre la guerra freda, la postmodernitat i l’actualitat.

Paraules clau: ciència-ficció, apocalipsi, mediterranisme, postmodernitat, Literatura catalana


Abstract: The aim of this paper is to analyse the presence of Mediterraneanism, that is, a collective identification way of thinking, in Catalan science-fiction literature about the end of the world. The paper lays out the possible relationships between what causes the apocalypse (a destructive world war, an alien invasion, environment issues) and the different portraits of the Mediterranean as the sanctuary of classical and life values (literature after the Spanish Civil War and until the 70s), as the portrait of a lost society (literature of the Exile period and 70s eco-fiction), or as a menacing water body or a subject of new identity values in apocalyptic climate fiction and Anthropocene fiction. This paper can help understand the ideological changes that happened between the Cold War, Postmodernity, and the present time.

Keywords: Science fiction, Apocalypse, Mediterraneanism, Postmodernity, Catalan literature