La hipertextualitat i la intermedialitat en Odissea, el viatge de Ningú (2017), d’Elies Monxolí

Resum

Resum: L’Odissea d’Homer ha donat lloc a centenars de versions, traduccions o reescriptures, i també en l’àmbit musical o l’artístic. Com destaca Gérard Genette (1982), és un dels hipotextos més utilitzats que ha inspirat grans obres com l’Eneida o l’Ulisses, de James Joyce. També Odissea, el viatge de Ningú, d’Elies Monxolí: una nova lectura del relat homèric ssobre les traduccions de Carles Riba i Joan Francesc Mira, i que hi incorpora referències a Ausiàs Marc, Dante Alighieri, Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés, entre d’altres. A aquesta riquesa hipertextual, s’hi suma la música, que s’adapta al text i hi integra al·lusions a Lluís Llach i a Raimon. Els collages de Pere Salinas completen aquesta creació que amalgama literatura, música i art plàstic. L’objectiu d’aquest article és analitzar la hipertextualitat d’aquesta obra a partir de Genette, i les relacions intermedials entre les diferents disciplines artístiques que la conformen, seguint les tipologies de Werner Wolf (1999).

Paraules clau:  hipertextualitat, intermedialitat, Homer, Odissea, El Viatge de Ningú reescriptures


Abstract: Homer’s Odyssey is a major pillar of the Western literary canon that has resulted in hundreds of versions, translations, or rewritings, both from a literary point of view and from a musical or artistic point of view. In fact, as Gérard Genette (1982) points out, it is one of the most commonly used hypotexts, which have inspired great works such as the Aeneid and James Joyce’s Ulysses. Also Odissea, el viatge de Ningú, by Elies Monxolí: a new reading of the Homeric story based on the translations of Carles Riba and Joan Francesc Mira, that incorporates references to Ausiàs Marc, Dante Alighieri, Salvador Espriu and Vicent Andrés Estellés, among others. To this hypertextual richness is added the music, which is adapted to the text and, at the same time, integrates allusions to Lluís Llach and Raimon. The collages of Pere Salinas complete this interdisciplinary creation that amalgamates literature, music and plastic art. The aim of this article is to analyse, on the one hand, the hypertextuality of this work, following Genette, and, on the other, the intermediality relations between the different artistic disciplines that conform it, following the typologies developed by Werner Wolf (1999).

Keywords: hypertextuality, intermediality, Homer, Odissea, el viatge de Ningú, rewritings