La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer

Resum

Resum: Un bon nombre dels sermons de Vicent Ferrer ens ha arribat gràcies a les còpies de les reportationes que en feien els estenògrafs que l’acompanyaven en els seus viatges missionals per diversos països de l’Europa occidental (1399-1419). No són, per tant, reproduccions fidels de l’oralitat vicentina, però en reflecteixen els trets bàsics. L’anàlisi crítica d’aquests trets i de les declaracions dels testimonis del procés de canonització de Vicent Ferrer (1453-1454) posen de manifest que el dominic valencià, que en la seua predicació sempre tractà d’aproximar-se lingüísticament als oients, adoptà les parles romànics dels països que va recórrer, ja que sabem que, a més del llatí i de la llengua materna –el català o valencià–, coneixia bé l’aragonés, el castellà, el francés, l’occità i l’italià.

Paraules clau: Vicent Ferrer, predicació, segle XV, usos lingüístics, transmissió oral i textual


Abstract: Many of Vicent Ferrer’s sermons have come down to us thanks to copies of the reportationes made by the stenographers who accompanied him on his missionary travels through various countries in Western Europe (1399-1419). They are not, therefore, faithful reproductions of Ferrerian orality, but they do reflect its basic features. The textual examination of these features and the critical analysis of the statements made by the witnesses of the process of canonization of Vicent Ferrer (1453-1454) show that the Valencian Dominican, who in his preaching always tried to approach his listeners linguistically, adopted the Romance languages of the countries he visited, as we know that, in addition to Latin and to his mother tongue –Catalan or Valencian–, he was fluent in Aragonese, Castilian, French, Occitan and Italian.

Keywords: Vicent Ferrer, preaching, 15th century, linguistic uses, oral and textual transmission