Trameses

Heu de registrar-vos i accedir al sistema per lliurar documents en línia i comprovar l'estatus dels lliuraments actuals.

Si ja heu publicat articles en aquesta revista, accediu a la

intranet

Si voleu publicar articles en aquesta revista,

registreu-vos com a autora o autor

Pautes de redacció

 Just. 
Journal of Language Rights & Minorities,
Revista de Drets Lingüístics i Minories
Estil bibliogràfic (CMS Autoria-Data)


Podeu baixar-ne la plantilla d'articles d'ací. 


La revista Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Linguístics i Minories (JLRM) publica articles d’entre 6.000 i 8.000 paraules (sense comptar les referències bibliogràfiques ni el resum) i utilitza la 17a edició de l’estil de cita CMS (Chicago Manual of Style) convenientment adaptat a les llengües de la revista. Per facilitar-ne l’ús i la consistència, aquesta guia en proposa una adaptació al català i dona les claus bàsiques de l’estil. Les autores i autors que remeten propostes a la revista han d’adoptar la guia corresponent a la llengua de redacció del seu article. 


1. Consideracions generals


En compliment dels requisits ètics del treball científic, els articles que publica JLRM han d’acreditar el treball de reflexió i creació del coneixement sobre el qual es basen. La finalitat de les cites ha de ser garantir el respecte als drets d'autoria, evitar els problemes derivats del plagi involuntari i permetre contrastar, ampliar i confirmar les dades sobre les quals treballen els articles. D’aquesta manera, JLRM contribueix a la construcció col·lectiva d'un saber rigorós i a la circulació del cabal científic i cultural.


JLRM ha seleccionat l’estil CMS, en la 17a edició de la versió autoria-data, per ser un estil àmpliament conegut, perquè els principals sistemes gestors de bibliografies més habituals permeten utilitzar-lo de forma còmoda i transparent, perquè permet veure clarament l’actualitat de les obres en ubicar l’any de publicació en la segona posició de la referència bibliogràfica i perquè visibilitza el gènere de les autores i autors explicitant el nom complet i contribuint així a evitar el biaix de gènere en l’acreditació d’autoritat científica.  


El sistema Chicago Autoria-Data utilitza una notació parentètica abreujada a l’interior del text i ofereix la referència completa de les obres al final de l’article, en ordre alfabètic de l’autoria (per cognom). La forma parentètica abreujada fa constar els cognoms de l’autora/es o autor/s, l’any de publicació de l’obra i les pàgines corresponents a la citació entre parèntesis, just després de l’afirmació basada en el text citat o la reproducció literal d’aquest text. 


Es poden consultar les claus de l’estil CMS en línia. L’estil està dissenyat sobre les convencions pròpies de la llengua anglesa i aquesta guia n’ofereix un extracte dels punts clau, alhora que una adaptació al català. Se’n poden trobar guies similars per a l’espanyol i per a l’anglès, sens perjudici que les autores i autors puguen consultar el web o el manual original de l’estil per completar informació sobre casos específics. Aquesta guia està sotmesa a possibles precisions i ampliacions futures.


2. Tipus de cites


Amb independència del tipus de cita, cal acreditar l'autoria de les obres en què es fonamenta l’article. Per fer-ho, cal emprar una referència que permeta trobar la font de la informació o les dades proporcionades, confirmar-ne la interpretació o ampliar-les. Això implica donar la informació necessària, inclòs el número de pàgina o el rang de pàgines on localitzar el fragment del text que siga rellevant.


Cita directa: Quan el text que es basa en una altra obra és literal, s’utilitza una reproducció directa entre cometes baixes


Els debats sobre quina o quines llengües s’utilitzen en l’ensenyament primari combinen un interès genuí pel dret superior de qui rep l’educació «amb altres interessos menys immaculats, tals com la defensa del dret a treballar en l'ensenyament dels monolingües i/o dels bilingües» (Vila 1997, 138).


 


Cita indirecta: Quan es fa un esment a les idees, les dades o el text d’una altra obra, però no es reprodueix literalment el text de l’altra obra, no s’hi ha d’afegir les cometes baixes.


 


L’ús de mètodes de corpus en l’àmbit del dret, tant en la reflexió teòrica com en la resolució de disputes, s’ha documentat en revisions que hi han assenyalat usos apartats de la lògica acadèmica (Solan 2020).


 


 


En el cas de cites directes (reproducció literal entre cometes), cal parar compte a l'extensió de la cita. Si és curta, pot incloure’s dins el text de l’article sense més. Si la cita ocupa quatre o més línies, però, cal extreure-la del cos del text i presentar-la en un paràgraf a banda, amb un sagnat d’un centímetre a l’esquerra i en el mateix cos de lletra que la resta del text. En aquest cas, les cites no duen cometes i van separades del text principal per una línia en blanc. 


 


El català és una llengua amb una situació política complexa: 


 


[E]s troba dividit entre cinc règims jurídics, amb polítiques lingüístiques que van des de les actives –dins dels límits de les competències autonòmiques‑, com és el cas de Catalunya, fins a la inexistència de reconeixement, com passa a Múrcia, passant pel cas d’Aragó (Escudero Medina, 2009), on el català està regulat de manera insuficient i sense el recolzament d’una declaració estatutària d’oficialitat, ni tan sols per a les zones de presència històrica. (Jiménez-Salcedo & Carbonneau 2021, 8)


 


 


Les cites en llengües estrangeres no duen cursiva, tant si apareixen en línia amb la resta del text i entre cometes com si es consignen en un paràgraf a banda sense cometes. Es recomana utilitzar una traducció de l’obra a la llengua principal de l’article si és possible i incloure-hi una traducció en una nota al peu en cas de llengües que no siguen habituals en la comunicació científica.


 


L’estudi de Rao et al. destaca la importància del treball domèstic efectuat per persones migrants durant la pandèmia de Covid-19 i com aquestes persones, majoritàriament dones, «are both essential and excluded workers – essential to social protection systems yet excluded from many rights and protections afforded other, native workers» (Rao et al., 266). 


 


Tant en les cites directes com en les indirectes, podem optar per cites parentètiques o narratives.


 


Cita parentètica: quan reproduïm literalment un text entre cometes i situem el parèntesi amb la referència completa (cognom, any de publicació i pàgina o pàgines, si n'hi ha) després d’aquest text.


 


La neutralitat d’unes llengües sobre altres és generalment quimèrica i clarament fal·laç en el cas de l’esfera pública. «El poder polític sempre s’ha expressat, ha comunicat les seues decisions i ha afirmat la seua potestat a través de llengües» (Bodoque Arribas 2019, 13).


 


 


Cita narrativa: quan esmentem primer l'autora o autor i després introduïm la idea o la reproducció literal. En aquest cas, elidim el cognom o cognoms de la referència perquè s’acaba d’esmentar i incloem data i pàgina, si escau, també entre parèntesis.


 


Com diu Riera-Gil, el repte que les minories lingüístiques acaren en l’actualitat és formidable (2022, 15).


 


 


 


3. Puntuació de les cites


Quan coincideix la fi de la citació (les cometes de fi) amb un punt final o un altre signe de puntuació, aquest signe va fora de les cometes, amb les excepcions següents:


 



  1. Quan el fragment citat és una frase completa dins del text i no va seguida de la referència (perquè l’esment a la font s’ha situat abans).

  2. Quan el fragment citat va després de dos punts i comença amb majúscula inicial. Aquest cas inclou la majúscula inicial reproduïda directament del text o una minúscula corregida per a la cita.


 


La referència parentètica de la cita pot anar just darrere del text entre cometes, just darrere de la idea o just darrere de l’atribució de l’autoria en una cita narrativa. En aquest darrer cas, si hi ha proximitat, no cal repetir el nom a la cita parentètica i n’hi hauria prou amb la data i la pàgina, si n'hi ha. Quan la referència parentètica va just darrere del text citat, la referència parentètica queda sempre fora de les cometes de tancament de la citació i dins del signe de puntuació. Compareu aquests exemples:


 


Mannoni (2021, 1383), a través de l’anàlisi de les metàfores del discurs jurídic, observa que la bondat dels drets és una percepció culturalment dominant: «[T]he current moral and legal meanings attached to the word ‘right’, meaning ‘just, good, fair’ vel sim, come from the physical, concrete and body-related meanings straight, i.e. not bent, and upright.»


 


La bondat dels drets com a percepció culturalment dominant s’ha observat també en l’anàlisi de les metàfores del discurs jurídic: «[T]he current moral and legal meanings attached to the word ‘right’, meaning ‘just, good, fair’ vel sim, come from the physical, concrete and body-related meanings straight, i.e. not bent, and upright» (Mannoni 2021, 1383).


 


Les omissions a l’interior de les cites s’assenyalen amb claudàtors i tres punts suspensius. També s’utilitzen claudàtors per indicar un canvi de majúscula o minúscula, generalment en la primera lletra de la citació i per adaptar-la a la sintaxi.


 


Desarrelar els drets i empeltar-los en un altre context sociocultural pot provocar un trasbals en les relacions personals perquè aquestes són producte d’una conceptualització particular de l’entorn que ens envolta i s’utilitzen com a artefactes  culturals i eines d’estructuració social: «[T]he ways in which the idea of a right travels […] can produce and influence categories of people» (Hunter & Morrell 2021, 353).


 


 


 


4. Referències parentètiques


La referència intertextual a autoria, any i pàgines, si escau, té aquesta forma:


 


(Milian i Massana 2009, 65)


 


 


Diverses autores o autors. Per a unir els cognoms de diferents persones en obres d’autoria múltiple, utilitzem el símbol et (&) davant l'última autora o l’últim autor quan en són dos o tres, per distingir aquesta conjunció de la i que pot unir els cognoms de la mateixa persona. No hi ha coma entre el darrer nom i l’et. En el cas del primer exemple, les autores són (1) Eva Pons i Parera, (2) M. Josep Parés i (3) Anna M. Pla. En el segon, són (1) Josep Cruañas, d’una banda, i (2) Francesc Ferrer i Gironés, de l’altra. Utilitzar “Cruañas i Ferrer i Gironés” donaria peu a confusió.


 


(Pons i Parera, Parés & Pla 2005; Cruañas & Ferrer i Gironés 1990)


 


 


Si l’autoria s’atribueix a quatre o més persones, es fa servir el llatinisme et al. (abreviació d’et alii, ‘i altres’, en cursiva) després del cognom de la primera autora o el primer autor, sense coma entre el cognom i l’abreviació. En la referència bibliogràfica de final de l’obra, però, s’esmeten tots els noms als quals s’atribueix l’autoria.


 


(Berghs et al. 2017)


 


Berghs, Maria, Karl Atkin, Hilary Graham, Chris Hatton & Carol Thomas. 2017. «Public health, research and rights: the perspectives of deliberation panels with politically and socially active disabled people». Disability & Society 32 (7): 945-965. https://doi.org/10.1080/09687599.2017.1339588.


 


 


Quan hi ha diverses fonts dins d’una mateixa referència parentètica, les atribucions se separen amb punt i coma. També si són diferents obres d’anys diferents amb la mateixa autoria.


 


(Pons i Parera, Parés & Pla 2005; Cruañas & Ferrer i Gironés 1990)


 


(Riera-Gil 2017; 2018)


 


Si citem diverses obres del mateix any amb la mateixa autoria, cal seqüenciar-les per ordre alfabètic del títol i afegir una numeració amb lletres minúscules. No utilitzem cursiva per a les lletres que seqüencien l’any, tot i que és un ús metalingüístic.


 


(Orts Llopis 2016a; 2016b)


 


 


Autores o autors amb el mateix cognom i nom diferent. Per diferenciar-ne les referències quan se citen dins el mateix article, cal afegir la inicial seguida de punt abans del cognom. Si les inicials coincideixen, cal afegir el nom de pila complet.


 


(C. F. Wright 2014; C. J. Wright 2020)


 


(Charles J. Wright 2005; Christopher J. Wright 2020)


 


 


Autoria institucional. Si una obra s’atribueix a una institució, la designació de la institució s’utilitza com a cognoms. S’hi poden utilitzar sigles sempre que es despleguen tant al text com a la llista de referències.


 


[…] el reglament de l’Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU 1946).


 


AGNU (Assemblea General de les Nacions Unides). 1946. Rules of procedure concerning languages. Londres: Nacions Unides.


 


 


Data desconeguda. Quan una obra no està datada, cal utilitzar l’abreviació “s.d.” (sense data). En la referència parentètica, separem el cognom i la data amb una coma (amb un punt en la llista de bibliografia del final de l’article).


 


(BVDÜB, s.d.)


 


 


Rang d’anys. Amb obres que consten de volums publicats en diferents anys o amb obres d’actualització periòdica, podem incloure el rang dels anys en la referència parentètica (i en la llista de bibliografia).


 


(Gambier & van Doorslaer 2004-2022)


 


 


Data futura. Quan no sabem quan es publicarà l’obra citada tot i haver-hi ja una acceptació oficial o contracte amb l’editorial, s’utilitza la fórmula «en premsa» després d’una coma. Només es poder citar documents que ja tenen un títol definitiu i que són de publicació segura.


 


(O’Brien & Cadwell, en premsa)


 


O'Brien, Sharon & Patrick Cadwell. En premsa. «Communicating Covid-19 in multiple languages: A maturity model assessment of Ireland’s crisis communication practice». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 77.


 


Nombre de pàgines o altres unitats. Per indicar la pàgina o pàgines on apareix un text o idea, no cal afegir cap abreviació. Afegim la pàgina o el rang de pàgines separats de l’any de publicació per una coma. Sí que cal l’abreviació escaient quan s’utilitzen altres unitats:


 


Paràgrafs: es fa servir l’abreviació «par.» o el calderó ¶, separada per coma. 


Seccions: es fa servir l’abreviació «secc.» o el símbol §, separada per coma.


Capítols: es fa servir l’abreviació «cap.», separada per coma.


Volums: es fa servir l’abreviació «vol.», separada per coma.


Notes: es fa servir l’abreviació «n.», separada per coma.


Epígrafs: es fa servir l’expressió «en + nom de l'epígraf», separada per coma.


 


Comentaris a la cita. Si afegim comentaris després de la referència, cal separar-los amb un punt i coma.


 


«En conseqüència, se’n qüestiona l’autoritat en llocs considerats impropis per a les qualitats del seu gènere, la qual cosa suposa un obstacle per aconseguir la cooperació d’altres persones (amb independència del gènere d’aquestes).» (Monzó-Nebot 2021; la negreta és afegida)


 


 


Selecció de cognoms. En cultures on es preserven dos i més cognoms per identificar una persona, les autores i autors tenen l’opció de fixar un nom de cita a través del registre OrcID. Aquest nom de cita pot incloure un sol cognom, una inicial per al primer cognom i el segon cognom com a cognom principal, els dos cognoms amb guionet, amb i o amb espai, etc. Cal que les autores i autors facen saber a través de l’OrcID quin és el seu nom de cita (published name) i que respecten el que altres persones trien.


 


Riera-Gil, Elvira (i no “Riera, Elvira” ni “Riera Gil, Elvira”)


Mayoral Asensio, Roberto (i no “Mayoral, Roberto” ni “Mayoral-Asensio, Roberto”)


Afonso, Tereza (i no “Passos e Sousa Marques Afonso, Tereza”)


Crezee, Ineke (i no “Crezee, Ineke Hendrika Martine”)


Mellinger, Christopher D. (i no “Mellinger, Christopher”)


Vila, F. Xavier (i no “Vila i Moreno, Francesc Xavier”)


 


 


 


5. Secció de referències bibliogràfiques


La darrera secció de l’article (sense comptar els annexos, si n’hi ha) s’ha de dir «bibliografia» i ha d’incloure només la bibliografia citada. A continuació, s’ofereixen indicacions breus sobre com crear aquesta llista seguint el Chicago Manual of Style (CMS 2017, 752 i seg.) adaptat al català. 


 


 


Puntuació interna dels títols. Els títols de les obres es puntuen internament d’acord amb les normes de la llengua de l’obra que se cita. Les majúscules i minúscules, però, s’utilitzen d’acord amb les normes de la llengua en què s’escriu l’article. En català, això implica que els títols de les obres s'escriuen amb majúscula oracional (majúscula en la lletra inicial del títol i del noms propis).


 


Foucault, Michel. 1966. Les mots et les choses : une archéologie des sciences humaines. París: Gallimard.


 


 


Reimpressions i edicions. Per indicar l’any original d’una obra reimpresa o reeditada, posem l’any original en primer lloc i l’indiquem entre parèntesis. En la citació parentètica dins del text, l’any original va entre claudàtors.


 


(de Tocqueville [1835] 2013)


 


de Tocqueville, Alexis. (1835) 2013. Democracy in America. Edició de Henry Reeve. Hazleton: PennsylvaniaState University.


 


Si la data de l'original no es considera rellevant, cal incloure-la al final.


 


(publicat per primera vegada el 1835)


 


 


URL i DOI. Les URL van al final de la cita abans del DOI, si escau, i amb punt final. Aquest punt no pertany en cap cas a l’adreça electrònica. La indicació del DOI també porta punt final.


 


Corte Suprema de Justicia de la República. 2012. Resolución Administrativa N° 499-2012-P-PJ. Perú: Poder Judicial. https://www.pj.gob.pe/wps/wcm/connect/41b833804de476f89bc1bb9c7fcd6993/RA 499 2012 CE PJ.pdf?MOD=AJPERES&CACHEID=41b833804de476f89bc1bb9c7fcd6993.


 


Agcam, Reyhan, Yunus Emre Akbana & Stefan Rathert. 2021. «Dealing with emergency remote teaching: The case of pre-service English language teachers in Turkey». Journal of Language and Education 7 (4): 16-29. https://doi.org/10.17323/jle.2021.11995.


 


 


Lloc de publicació. El lloc de publicació de les obres s’ha de consignar en la llengua en què s’escriu l’article. Cal vigilar l’ortografia tradicional de ciutats com són “Amsterdam” o “Oxford” (sense accent).


 


Voloshinov, Valentin N. 2000. «Multiaccentuality and the sign». Dins The Routledge Language and Cultural Theory Reader, edició de Lucy Burke, Tony Crowley & Alan Girvin, 39-47. Londres: Routledge.


 


 


 


Exemples concrets. A continuació s’ofereixen els models per a la citació de les obres més freqüents seguint l’estil CMS adaptat al català.


 


 


Article de revista


 


Amb volum només


 


Llorente Briones, Meritxell. 2006. «Les garanties dels drets lingüístics de les persones consumidores i usuàries». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 45: 235-256.


 


Amb volum i número


 


Borgwardt, Elizabeth. 2008. «A new deal for the Nuremberg trial: the limits of law in generating human rights norms». Law and History Review 26 (3): 679-705.


 


 


Amb volum i part o suplement del volum


 


Castelló-Cogollos, Rafael. 2017. «States, nations, and societies: a case study of Valencia». Debats: Revista de Cultura, Poder i Societat 2, núm. extraordinari: 33-46.


 


 


Capítol de llibre


 


Bargués Estellés, Ferran. 2019. «L’oficialitat del valencià i els drets lingüístics». Dins Una vida dedicada al Parlamento: Estudios en homenaje a Lluís Aguiló i Lúcia, edició de les Corts Valencianes, 49-60. València: Corts Valencianes.


 


Teodoro, Mercè. 2006. «Traducció i interpretació jurídiques en l’administració de justícia valenciana: desconeixement, indefensió i boicot d’una llengua». Dins Les plomes de la justícia. La traducció al català dels textos jurídics, edició d’Esther Monzó-Nebot, 153-163. Barcelona: Proa.


 


 


Llibre


 


Doyle, Margaret & Nick O'Brien. 2020. Reimagining administrative justice. Human rights in small places. Cham: Palgrave Macmillan.


 


 


Llibre editat


 


Anthonissen, Christine & Jan Blommaert (ed.). 2007. Discourse and human rights violations. Amsterdam: John Benjamins.


 


 


Informe


 


Tomasevski, Katarina. 2004. Manual on rights-based education: global human rights requirements made simple. UNESCO (Bangkok).


 


 


Tesi doctoral


 


Tasa Fuster, Vicenta. 2016. «Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística vs. jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya». Tesi doctoral no publicada, Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració, Universitat de València. https://roderic.uv.es/handle/10550/54972.


 


 


1.              Bibliografia utilitzada en els exemples de citacions parentètiques


Berghs, Maria, Karl Atkin, Hilary Graham, Chris Hatton & Carol Thomas. 2017. «Public health, research and rights: the perspectives of deliberation panels with politically and socially active disabled people». Disability & Society 32 (7): 945-965. https://doi.org/10.1080/09687599.2017.1339588.


 


Bodoque Arribas, Anselm. 2019. Les polítiques públiques lingüístiques com a materialització de drets. El cas valencià. València: Càtedra de Drets Lingüístics. Universitat de València.


 


BVDÜB (Bundesverband der Dolmetscher und Übersetzer Bayern). s.d. Allgemeine Leitlinie für die Anfertigung von Urkundenübersetzungen in Bayern. BVDÜB (Baviera).


 


Corte Suprema de Justicia de la República. 2012. Resolución administrativa N.° 499-2012-P-PJ. Perú: Poder Judicial. https://www.pj.gob.pe/wps/wcm/connect/ 41b833804de476f89bc1bb9c7fcd6993/ RA 499 2012 CE PJ.pdf?MOD= AJPERES&CACHEID=41b833804de476f89bc1bb9c7fcd6993.


 


Cruañas, Josep & Francesc Ferrer i Gironés. 1990. Els drets lingüístics dels catalanoparlants. Barcelona: Edicions 62.


 


Gambier, Yves & Luc van Doorslaer (ed.). 2004-2022. Translation studies bibliography. Amsterdam: John Benjamins.


 


Hunter, Mark & Robert Morrell. 2021. «Corporal punishment and gender equality: Regimes of care and rights in South African schools». Journal of Gender Studies 30 (3): 344-357. https://doi.org/10.1080/09589236.2020.1867832.


 


Jimenez-Salcedo, Juan & Jean-Remi Carbonneau. 2021. «Bilingüisme de sentit únic: els obstacles a la plenitud institucional de les llengües perifèriques de l’Estat espanyol». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (76): 1-21. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3728.


 


Mannoni, Michele. 2021. «Rights metaphors across hybrid legal languages, such as Euro English and legal Chinese». International Journal for the Semiotics of Law 34 (5): 1375-1399. https://doi.org/10.1007/s11196-020-09814-6.


 


Milian i Massana, Antoni. 2009. «Dels drets lingüístics al dret lingüístic: Vint-i-cinc anys d'evolució a Catalunya». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 51: 63-93.


 


Monzó-Nebot, Esther. 2021. «La representació de la dona en els usos lingüístics. Revisió d’estudis sobre la interacció entre les formes masculines i el biaix de gènere». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 76: 141-168. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3730.


 


O'Brien, Sharon & Patrick Cadwell. En premsa. «Communicating Covid-19 in multiple languages: A maturity model assessment of Ireland’s crisis communication practice». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law77.


 


Orts Llopis, María Ángeles. 2016. «An approach to the study of public law: A pragmatic discursive analysis of judicial decisions in Spanish and English». Fachsprache. Journal of Professional and Scientific Communication 38 (1-2): 67-83.


 


Orts Llopis, María Ángeles. 2016. «Power distance and persuasion: The tension between imposition and legitimation in international legal genres». Journal of Pragmatics 92: 1-16. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2015.11.009.


 


Pons i Parera, Eva, Maria Josep Parés & Anna Maria Pla. 2005. Els drets lingüístics com a drets humans, el cas del català. Observatori de la Llengua Catalana (Barcelona).


 


Rao, Smriti, Sarah Gammage, Julia Arnold & Elizabeth Anderson. 2021. «Human mobility, COVID-19, and policy responses: The rights and claims-making of migrant domestic workers». Feminist Economics 27 (1-2): 254-270. https://doi.org/10.1080/13545701.2020.1849763.


 


Riera-Gil, Elvira. 2017. Why languages matter to people. communication, identity and justice in Western democracies. The case of mixed societies. Barcelona: Generalitat de Catalunya.


 


Riera-Gil, Elvira. 2018. «Llengua, poder i justícia: Una aproximació als debats actuals sobre els principis de territorialitat i personalitat». Treballs de Sociolingüística Catalana 28: 33-46.


 


Riera-Gil, Elvira. 2022. "Linguistic rights and duties of immigrants and national identity in Catalonia: Between accommodation and transformation." Nations and Nationalism 28 (2): 483-500. https://doi.org/10.1111/nana.12797.


 


de Tocqueville, Alexis. (1835) 2013. Democracy in America. Edició de Henry Reeve. Hazleton: Pennsylvania State University.


 


Vila, F. Xavier. 1997. «La noció de l'ús en la planificació lingüística de l'ensenyament». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 27: 131-152.


 


Voloshinov, Valentin N. 2000. «Multiaccentuality and the sign». Dins The Routledge language and cultural theory reader, edició de Lucy Burke, Tony Crowley & Alan Girvin, 39-47. Londres: Routledge.


 


Wright, Charles J. 2005. «Different interpretations of ‘evidence’ and implications for the Canadian healthcare system». Dins Access to care, access to justice: The legal debate over private health insurance in Canada, edició de Flood Colleen M, Kent Roach, Lorne Sossin & Colleen Flood. Toronto: University of Toronto Press.


 


Wright, Chris F. 2014. «Why do states adopt liberal immigration policies? The policymaking dynamics of skilled visa reform in Australia». Journal of Ethnic and Migration Studies 41 (2): 306-328. https://doi.org/10.1080/1369183x.2014.910446.


 


Wright, Christopher J. 2020. «Sometimes they come back: Responding to American foreign fighter returnees and other elusive threats». Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression 12 (1): 1-16. https://doi.org/10.1080/19434472.2018.1464493.


 

Llista de preparació del lliurament

Com a part del procés d'enviament, es requereix als autors que indiquen que la seua tramesa compleix tots els elements següents i que accepten que els enviaments que no complesquen amb aquestes indicacions poden ser retornats als autors.

  1. ABANS DE COMENÇAR:



    • Seguir el codi ètic de les publicacions científiques

    • La recerca ha de ser nova i original 

    • Les dades i els resultats que s'hi exposen no poden estar copiats, inventats, distorsionats o manipulats.

    • Garantir que els treballs lliurats són originals i inèdits

    • Determinar adequadament la procedència de les idees o de les frases literals preses d'altres treballs ja publicats, d'acord amb les normes de citació de la Revista.

    • Autors es fan responsables de protegir la confidencialitat de les dades personals obtingudes durant el procés de recerca

    • Si la recerca ha sigut finançada, s'ha de declarar la font.

  2. PLAGI I AUTOPLAGI:



    • Garantir l'originalitat del treball

    • Inexistència de plagi, autoplagi i publicació duplicada

    • Està permés la publicació d'un treball que amplie un altre sempre que s'hi cite adequadament el text en què es basa i que les modificacions impliquen canvis substancials

    • Acceptables publicacions secundàries que s'adrecen a lectors diferents però caldrà especificar-ho en el text i citar de manera apropiada la publicació original.

    • L'autor ha de comunicar a l'entitat editora l'existència de tota publicació que tracte el mateix tema o similar superior al 30% quant al fons o forma


    PLAGI:



    • Presentar un treball d'altre com a propi

    • Utilitzar citacions literals o parafrasejades sense indicar quina és la font

    • Inclusió de frases, conceptes o idees d'altres sense citar o citant de manera incorrecta;

    • Utilització abusiva de frases i idees d'altres autors, encara que se'n cite l'origen.


    AUTOPLAGI:



    • Reutilització redundant del treball propi sense citar-lo de manera adequada

    • No es podrà presentar a la revista textos ja publicats o que formen part d'un projecte editorial en una altra revista o publicació

    • No enviar a una altra revista o editorial un original presentat en aquesta fins que no reben la notificació del rebuig o el retiren voluntàriament.


     


  3. AUTORIA:



    • Les persones que han realitzat una aportació substantiva hi han d'aparèixer com a autores

    • L'ordre dels autors ha de basar-se en el pes de la contribució científica o professional de cadascú


    COAUTORIA:



    • L'interlocutor de la revista ha de garantir el reconeixement de les persones que han contribuït

    • No s'ha d'ometre cap persona responsable del treball ni tampoc afegir quan no ho siguen

    • Responsable de què el text és el consensuat i aprovat pels autors


  4. TRAMESA D'ARTICLES:



    • Els articles s'han de presentar en línia en aquest web

    • La presentació d'originals finalitza l'1 d'octubre (per al número d'abril) i l'1 d'abril (per al número d'octubre)

    • La recepció d'originals es pot tancar abans si el sumari està complet. En aquest cas s'incorporen al procés editorial del número següent i avisaran als autors

    • Es poden presentar en català, occità, castellà, anglés i altres llengües europees amb l'objectiu de promoure i reconèixer els drets lingüístics i la promoció del multilingüisme com a element de desenvolupament cultural i lingüístic sostenible.

    • Els autors rebran la versió maquetada del seu article abans de ser publicat, perquè en facin la revisió

    • La Revista no cobra despeses de processament o enviament d'articles.

  5. ELEMENTS ESSENCIALS 



    • El títol de l'article ha de reflectir el contingut del treball, ha de ser breu, clar i específic, amb una extensió màxima de dues línies, ha de tindre les principals paraules clau i redactat en un estil científic.

    • Ha de contenir un resum en la llengua original de l'article amb màxim 1.200 caràcters amb espais

    • Paraules clau (entre 4 i 6) que els autors haurien d'extreure de thesaurus o diccionaris d'especialitat. Són les etiquetes que es fan servir per a indexar automàticament els articles: cal triar-les acuradament i evitar els termes massa genèrics. Les paraules s'han d'escriure separades amb un punt i coma, i amb un punt i final darrere de l'última paraula; la primera paraula ha de dur majúscula inicial.

    • Resum biogràfic màxim d'uns 600 caràcters amb espais, on conste les principals obres publicades, les línies i projectes de recerca, els premis i les estades a l'estranger. També cal posar el càrrec i l'adreça institucional i el número d'ORCID en cas de tindre.

    • Fer el fitxer amb l'article.

  6. FORMAT DE L'ARTICLE:



    • Els originals s'han de lliurar en format de fitxer electrònic editable (doc, .docx, .rtf, .odt)

    • L'extensió màxima és de 10.000 paraules (inclòs notes a peu de pàgina i referències)

    • Si superen la quantitat anterior, poden ser rebutjats

    • Notes i recensions = 7.500 – 10.000

  7. DRETS D'AUTORIA:



    • Els autors cedeixen els drets sense caràcter exclusiu

    • Per a tot el termini de protecció de l'obra i per a tots els formats i modalitats d'explotació conegut

  8. DECLARACIÓ DE PRIVACITAT:



    • Les adreces electròniques i noms s'utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats en la revista i sense cap altra finalitat.

Declaració de privadesa

Els noms i adreces de correu electrònic introduïts en aquesta revista s'utilitzen exclusivament per als fins declarats per la revista i no se cediran en cap cas a terceres parts ni s’utilitzaran amb cap altre propòsit.


 Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Linguístics i Minories