DOI: https://doi.org/10.7203/caplletra.62.9569

Verbs psicològics catalans: el cas d’«agradar» i «interessar»


Resum


Resum: Les característiques semàntiques de l’experimentador, una entitat animada concebible com un protoagent, permeten que habitualment tingui preeminència sintàctica i semàntica en les oracions amb verbs psicològics catalans, i expliquen la flexibilitat d’aquests predicats per adaptar-se als esquemes conceptuals dels parlants. L’experimentador només perdrà aquesta preeminència quan hagi de «competir» amb un agent prototípic dins l’oració, una construcció agentiva coherent amb un experimentador amb cas acusatiu. Els mecanismes oracionals de preeminència semàntica i sintàctica donen raó del règim habitual amb datiu dels verbs interessar i agradar, com també dels contextos específics en què aquests verbs poden presentar-se en acusatiu, tot i que de forma més forçada en el cas del verb agradar.

Paraules clau: acusatiu, agent, agradar, català, datiu, estímul, experimentador, interessar, pacient, protoagent, verb psicològic.


Paraules clau


acusatiu; agent; agradar; català; datiu; estímul; experimentador; interessar; pacient; protoagent; verb psicològic

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png

 

 

 



Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png