Els arguments interns directes dels noms en català: aproximació teoricodescriptiva
Resum
Ens centrem en els arguments interns directes, que habitualment prenen els papers temàtics de tema o pacient i que se solen realitzar com a sintagmes preposicionals encapçalats per de. L’anàlisi de les ocurrències de 105 noms «transitius» al CTILC, però, permet observar que aquesta no és l’única possibilitat de realització d’aquests complements. Així, també poden ser sintagmes preposicionals encapçalats per a, contra, vers, envers o cap a o bé adjectius relacionals. ¿De què depèn, però, aquesta fluctuació? ¿És sistemàtica? ¿Hi ha factors que la condicionen més que uns altres?
En aquest article intentem sistematitzar les diverses possibilitats de realització dels arguments interns directes i il·lustrem com la variació preposicional depèn, bàsicament, de qüestions relacionades amb l’aspecte dels noms, de la valència argumental i, sobretot, de les propietats temàtiques dels arguments en qüestió.
Paraules clau: sintaxi, català, sintagma nominal, estructura argumental, genitiu, datiu.Paraules clau
Text complet:
PDFEnllaços refback
- No hi ha cap enllaç refback.
Contacte: infocaplletra@uv.es
Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND