DOI: https://doi.org/10.7203/caplletra.58.7177

Jocs de llenguatge en escena


Resum


Resum: Aquest article gira a l’entorn de la presència, en l’escena catalana, del contrast de registres lingüístics en unes versions que van més enllà del marc estricte de la normativa oficial. A aquest efecte, s’utilitzen com a objectes d’anàlisi les versions de dues peces teatrals dutes a terme en contextos històrics i sociopolítics molt diferents —la de Joan Oliver de Pygmalion, de G.B. Shaw (1957), i la de Joan Sellent de Translations, de Brian Friel (2014)— i se’n ressalten les afinitats i diferències, tant pel que fa a la tria dels materials lingüístics com als objectius dramatúrgics i ideològics.

Tant en una versió com en l’altra, la transgressió freqüent de les normes de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans respon a unes finalitats que, en el fons, reivindiquen la genuïnitat, la força expressiva i l’eficàcia dramàtica d’unes opcions lingüístiques que la normativa oficial es resisteix a acceptar.

Paraules clau: traducció teatral, normes gramaticals, registres, genuïnitat, adequació expressiva vs. correcció normativa.


Paraules clau


traducció teatral; normes gramaticals; registres; genuïnitat; adequació expressiva vs. correcció normativa

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png