DOI: https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26040

L’acusatiu preposicional en català: d’on venim i cap a on anem?


Resum


En aquest treball analitzem l’acusatiu preposicional del català tant des del punt de vista de l’evolució diacrònica del fenomen com des de la perspectiva de l’abast que presenta en el conjunt dels dialectes catalans avui dia. Primer, a partir d’un exhaustiu estudi de corpus de la llengua antiga hem constatat que el fenomen ja existia en la llengua medieval (amb pronoms personals, noms propis i SN), de manera que, en aquest sentit, pot considerar-se un fenomen genuí. Ara bé, les dades diacròniques indiquen també diàfanament que a partir del segle XVI, quan la influència de l’espanyol esdevé una realitat cada cop més severa, el percentatge d’ús de la preposició a davant de CD augmenta exponencialment.


Si bé a inicis del segle XX la publicació de la normativa fabriana significà un abans i un després en l’aparició del fenomen en els textos escrits formals, el fet és que la comunitat catalanòfona no s’ha arribat a desprendre mai d’aquest recurs morfosintàctic, ans al contrari. Així ho confirmem a bastament a partir d’un estudi a gran escala sobre l’abast del fenomen en el conjunt dels dialectes catalans, basat en entrevistes individuals amb vora 400 parlants, que fan tasques tant de producció d’oracions com d’emissió de judicis de gramaticalitat.


Paraules clau


acusatiu preposicional; marcatge diferencial d’objecte; català; variació diacrònica; variació dialectal

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png