DOI: https://doi.org/10.7203/caplletra.66.13503

La posició dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en els contextos de reestructuració


Resum


En aquest article presentem l’estudi de la variació microsintàctica en els parlars catalans com a estratègia per a una comprensió millor i més aprofundida dels contextos de reestructuració i de les dependències a llarga distància. Proposem que la reestructuració implica l’existència d’una estructura biclausal amb un domini subordinat defectiu. Aportem proves a favor d’aquesta anàlisi tot explorant les posicions dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en contextos de reestructuració en les varietats del català. D’una banda, les dades recollides demostren que, tot i que l’ascens del clític i l’ús de les marques pressuposicionals al domini subordinat són fenòmens independents, es poden explicar per la transparència del límit de la clàusula. D’altra banda, les dades dialectals evidencien que s’està produint un canvi sintàctic en la naturalesa d’alguns verbs com a verbs de reestructuració. A més, corroboren la validesa de la legitimació a llarga distància de les marques pressuposicionals com a efecte de transparència en contextos de reestructuració. Aquest fet es confirma a través de la comparació i contrast de les aparicions d’aquests mateixos elements en contextos de subjuntiu.


Paraules clau


variació sintàctica; varietats del català; reestructuració; ascens de clític; negació pressuposicional; dependències a llarga distància

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png