Adapting Intertextuality: The case of nursery rhyme characters in creating new canons in children’s culture

Abstract

The increasingly common use of English nursery rhymes intertextually has impacted upon their transfer into target cultures: entire nursery rhymes, fragments and characters are now found in translational situations. Most of these situations are adaptations of nursery rhymes into other media; and one of the most evident is the use of nursery rhyme characters found in a different context, frequently portrayed visually. Through a reception case study with Spanish students, this report intends to address issues about the relevance of intertextuality in translation, as well as the child’s assumptions in relation to discourse and visual input. Through a qualitative mixed-method study, children worked with nursery rhymes without visual prompts as well as intertextually presented nursery rhyme characters, and offered insight into acquired expectations and anticipations. Through the revision of the results, visual adaptation proves to contribute to children’s acculturation and assumptions, reducing the openness to foreignization.

Key words: adaptation, intertextuality, nursery rhymes, translation, acculturation

Resumen
El uso cada vez más común de las nursery rhymes inglesas de forma intertextual tiene un impacto sobre su transferencia a la cultura meta: rimas enteras, fragmentos o personajes se encuentran ahora en situaciones de traducción. Muchas de estas situaciones son adaptaciones de nursery rhymes a otros medios; y una de las más evidentes es el uso de personajes de nursery rhymes en un contexto diferente, normalmente con un apoyo visual. A través de un estudio de recepción con estudiantes españoles de edades comprendidas entre 12 y 14 años, este artículo pretende ofrecer respuestas sobre la relevancia de la intertextualidad en la traducción, además de las presuposiciones en relación al discurso y a los mensajes visuales. A través de un estudio de métodos mixtos, un grupo de participantes trabajó con nursery rhymes sin apoyo visual y con personajes de nursery rhymes presentados de forma intertextual y con apoyo visual. El estudio ofrece información sobre las expectativas adquiridas y los patrones discursivos de los niños y adolescentes. En la revisión de los resultados, se demuestra que la adaptación visual influye en la aculturación y las presuposiciones de los niños partiendo de un modelo hegemónico, y reduce su capacidad de extranjerización en transferencias culturales.

Palabras clave: adaptación, intertextualidad, nursery rhymes, traducción, aculturación.

Resum
L’ús cada vegada més comú de les nursery rhymes ingleses de forma intertextual té un impacte sobre la seua transferència a la cultura meta: rimes senceres, fragments o personatges es troben ara en situacions de traducció. Moltes d’aquestes situacions són adaptacions de nursery rhymes a d’altre mitjans i una de les més evidents és l’ús de personatges de de nursery rhymes en un context diferent, normalment amb un suport visual. A través d’un estudi de recepció amb estudiants espanyols d’edats compreses entre 12 i 14 anys, aquest article pretén oferir respostes sobre la rellevància de la intertextualitat en la traducció, a més de les pressuposicions en relació al discurs i als missatges visuals. A través d’un estudi de mètodes mixts, un grup de participants va treballar amb nursery rhymes presentats ací de forma intertextual i amb suport visual. L’estudi ofereix informació sobre les expectatives adquirides i els patrons discursius dels infants i adolescents. En la revisió dels resultats, es demostra que l’adaptació visual influeix en la aculturació i les pressuposicions dels infants tot partint d’un model hegemònic i redueix la seua capacitat d’estrangerització en transferències culturals.

Paraules clau: adaptació, intertextualitat, nursery rhymes, traducció, aculturació