Quaderns de Filologia - Estudis Literaris

Quaderns de Filologia - Estudis Literaris

Quaderns de Filologia: Estudis Literaris es una publicación científica, con carácter anual,  de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.


Imagen de la página inicial de la revista

La revista se creó en 1980 con el nombre Cuadernos de Filologia. A partir de 1995 comenzó una segunda fase con el nombre Quaderns de Filologia. Cuenta con dos series de publicación anual: Estudis Lingüístics (1995- ) y Estudis Literaris (1995- ) y una tercera serie Estudis de Comunicació (2002-2008) en este caso con una frecuencia bienal y no activa en la actualidad.

Como se especifica en su Reglamento Interno, la revista tiene un equipo de dirección compuesto por el Director o Directora, cargo que recae en Vicedecanato de Postgrado e Investigación de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, y un Secretario o Secretaria, cargo de confianza del director, además de un Comité Científico independiente compuesto por miembros de reconocida solvencia, sin vinculación institucional con la revista. Además, cada una de las series cuenta con un Consejo de Redacción integrado por vocales de todos los departamentos de la Facultat y un número equivalente de vocales externos.

Cada número de Quaderns de Filologia, de cada una de las series, tiene un carácter monográfico y la edición corre a cargo de profesores de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació especialistas en la materia y responsables de los artículos. A propuesta suya y bajo la aprobación del Consejo de Redacción de cada serie de la revista se preparan los volúmenes que cumplen desde 2004 con los criterios sobre la calidad científica de las revistas (según los criterios de la ANECA) con un porcentaje de artículos de investigación superior al 80% que comunican resultados de investigación originales y con más del 80% de los autores externos al comité editorial y ajenos a la organización de la revista.

Desde el número IX (2004) las publicaciones están sometidas a un proceso de doble evaluación, interna y externa, y en ambos casos anónima, lo que ha hecho que la revista se adecue a la normativa de calidad exigida para las publicaciones científicas. En la actualidad, la revista se publica en acceso abierto (OJS), con una tirada en papel de 150 ejemplares para intercambio con otras universidades y bibliotecas nacionales e internacionales. El resto de ejemplares se ponen a disposición del Servicio de Publicaciones de la Universitat de València (PUV), con la posibilidad de impresión a demanda.

 Buenas prácticas editoriales en igualdad de género: La política editorial de la revista incluye recomendaciones específicas a favor del uso de lenguaje inclusivo en los artículos científicos. Asimismo, la revista informa sobre si los datos de origen de la investigación tienen en cuenta el sexo, con el fin de permitir la identificación de posibles diferencias. 

DIRECTORES HONORÍFICOS

Ángel López y Joan Oleza

 

EQUIPO EDITORIAL

Director: Josep L. Teodoro i Peris

Secretarias de Redacción: Ana Giménez Calpe y Purificació Mascarell

Secretaria de Edición: Vicedeganat de Postgrau i Investigació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

 

CONSEJO DE REDACCIÓN (SERIE: ESTUDIS LITERARIS):

Xelo Candel Vila (Dept. Filologia Espanyola)

Jordi Sanchis Llopis  (Dept. Filologia Clàssica)

Claudia Alonso Recarte (Dept. Filologia Anglesa i Alemanya)

Silvia Hueso Fibla  (Dept. Filologia Francesa i Italiana)

Antonio Méndez Rubio (Dept. Teoria dels Llenguatges i CC de la Comunicació)

Ramon Rosselló Ivars (Dept. Filologia Catalana)

José Jurado Morales (Universidad de Cádiz)

Marta González González (Universidad de Málaga)

Isabel Hernández González (Universidad Complutense de Madrid)

Lydia Vázquez Jiménez (Universidad del País Vasco, UPV/ EHU)

Rosa María Aradra Sánchez (UNED)

Magí Sunyer Molné (Universitat Rovira i Virgili)

 

COMITÉ CIENTÍFICO:

Fernando Reati (Georgia State University)

María Paz López Martínez (Universitat d’Alacant)

Rolf G. Renner (Albert-Ludwigs-Universität Freiburg)

Giorgia Marangon Bacciolo (Universidad de Córdoba)

Túa Blesa (Universidad de Zaragoza)

Alan Yates (University of Sheffield)

EDITA:

Universitat de València. 
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. 
Vicedeganat de Cultura 
Blasco Ibáñez, 32. Valencia 46010-E 
Tfns. (+34) 963864251 /52
Fax (+34) 9638 64779
filoquaderns@uv.es

Maquetación:Communico. www.grupocommunico.com
Imprime: Arts Grafiques Soler, S. L. www.graficas-soler.com
Difusión: SPV (Servei de Publicacions de la Universitat) puv.uv.es

Noticias

 

CFP Vol. 29: El trencadís de la paraula. Reescriptures i intermedialitat en la literatura contemporània i actual

  

Envíiament de propostes (abstracts/resums) a: goncal.lopez-pamplo@uv.es


Data límit: 30 de setembre


 


Gérard Genette (Palimpsestes, Seuils, París, 1982, p. 16) va advertir del caràcter ben bé
universal de les pràctiques hipertextuals, és a dir, aquelles que prenen un referent literari (text
A) i, d’alguna manera, el transformen en el context d’una obra nova (text B). Però al mateix
temps, si aquestes pràctiques no es descriuen adequadament en un marc teòric definit, es
corre el perill de diluir-les en el conjunt dels estudis literaris, sense disposar d’eines sòlides
que donen compte del seu sentit estètic, social i històric, en cada cas.
A la proposta fundacional de Genette cal afegir altres referències que han contribuït
a consolidar la investigació en aquest àmbit –i, a més a més, des de premisses molt diverses–,
com són Michel Riffaterre, Roger Chartier, Heinrich F. Plett, Linda Hutcheon, Michèle
Hannoosh, Jean Bellemin-Noël o Werner Wolf, entre altres. Les perspectives que aporten
aquests autors i autores ens permeten endinsar-nos en algunes claus de les poètiques de la
segona meitat del segle XX i del primer quart del XXI. Si la crisi de la modernitat, ara fa més
de cent anys, va suposar un canvi en la mirada i l’expressió artística, la postmodernitat va
obrir un debat sobre les pràctiques de representació.
En aquest context, que arriba fins a l’actualitat, voldríem posar l’accent en tres tipus
d’estratègies, sempre considerant els dos pols hipertextuals (el text A i el text B): la revisió de
mites i clàssics de la literatura, la recreació o la subversió dels gèneres literaris i, finalment, la
intermedialitat o relació entre arts diverses (música, fotografia, cinema, pintura, textualitats
electròniques, etc.). Així, cada article del dossier monogràfic abordaria, com a mínim, la
relació entre dos d’aquests elements: el punt de partida (una obra clàssica o contemporània,
3
un mite, un gènere literari) i el punt d’arribada, és a dir, resultat de la transformació operada
en una altra obra (que pot ser literària o pot expressar-se en una altra disciplina artística). Al
seu torn, d’acord amb el marc teòric esmentat, prendríem en consideració estratègies diverses
que abasten des de la ironia fins a la paròdia, la continuació o el plagi.
De manera coherent amb les línies mestres del marc teòric esmentat, tindríem molt
en compte les condicions de producció, és a dir, la influència dels processos socials,
econòmics i industrials en les pràctiques artístiques (censura institucional, perspectiva de
gènere, evolucions tecnològiques, titularitat de les empreses culturals, professionalització de
l’escriptor, literatura infantil i juvenil, literatura de consum, edicions i reedicions, adaptacions
cinematogràfiques, versions teatrals o musicals, etc.). Com a objecte d’estudi, ens centrarem
en les literatures de l’Europa occidental (catalana, castellana, portuguesa, basca, francesa,
italiana, anglesa, etc.), sense negligir altres possibles marcs de referència (com ara la literatura
del Magreb o les tradicions eslaves). Val a dir, en darrer lloc, que la nostra proposta
contempla, sense exclusions, exemples provinents dels quatre grans gèneres literaris
(narrativa, poesia, teatre i assaig).

  
Publicado: 2023-07-05
 
Más noticias...

Vol. 28 (2023): LA ESCRITURA CREATIVA EN LAS AULAS DE EDUCACIÓN SUPERIOR: NUEVOS ESCENARIOS DE APRENDIZAJE




Licencia de Creative CommonsEsta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

© de los textos: los autores y las autoras

© de la edición: Universitat de València (año en curso)

Depósito Legal: V.229-1995


ISSN impreso: 1135-4178

ISSN Electrónico: 2444-1457