DOI: https://doi.org/10.7203/caplletra.60.7942

Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra


Resum


Resum: Aquest article analitza la poesia que Josep Maria de Sagarra va escriure durant els anys vint i trenta —exclosos El comte Arnau, Poema de Nadal i la poesia satírica— per descobrir-hi les raons de fons que hi propicien el joc irònic. S’observa una neta diferència en la poesia escrita en cada una de les dècades, en relació amb un canvi en les circumstàncies personals i la sensibilitat manifestada envers noves estètiques. Si en la poesia dels anys vint la ironia, esgrimida com a defensa, havia de conviure amb la voluntat de depuració poètica, l’impacte del surrealisme i el contrast provocat per la coneixença de noves terres sentides com a estranyes aporten noves raons per al distanciament en la poesia dels anys trenta.

Paraules clau: ironia, Josep Maria de Sagarra, poesia pura, surrealisme.


Paraules clau


ironia; Josep Maria de Sagarra; poesia pura; surrealisme

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png