A l’entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de «La llotja», de Josep M. Millàs-Raurell


Resum


Resum: En aquest article ens aproximem als usos de la ironia de situació en la construcció de la comèdia burgesa dels anys vint del segle XX, i perfer-ho agafarem com a text de referència la peça La llotja (1928), de J. M. Millàs-Raurell. Ara bé, l’itinerari d’anàlisi que hi plantegem partirà de la consideració de la comèdia burgesa com un dels models escènics de més difusió, el qual té en la producció dramàtica de Carles Soldevila un referent essencial, representada en aquest article per Bola de neu (1927). Tot seguit, passarem a l’objecte central de la nostra anàlisi, La llotja, peça que posarem en relació amb la construcció de Soldevila per veure fins a quin punt hi trobem els mateixos recursos o no. Fruit d’aquesta comparació plantejarem, finalment, la possibilitat de fer una lectura de l’obra de Millàs-Raurell en termes d’ironia hipertextual.

Paraules clau: J. M. Millàs-Raurell, comèdia burgesa, La llotja, ironia de situació, ironia hipertextual.


Paraules clau


J. M. Millàs-Raurell; comèdia burgesa; La llotja; ironia de situació; ironia hipertextual

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png