DOI: https://doi.org/10.7203/caplletra.60.7938

J. V. Foix i la ironia romàntica


Resum


Resum: L’article es basa en el convenciment que la comprensió usual de la ironia no pot ser aplicada a les obres de J. V. Foix, les quals més aviat han de ser enteses en el context de la ironia romàntica tal com va ser concebuda per Friedrich Schlegel i més tard documentada en la investigació d’Ingrid Strohschneider-Kohrs. Es descriu el terme «reflexió» com l’autonegació de l’absolut per a després analitzar alguns poemes en prosa del poeta, en què tal classe d’ironia pot ser identificada. En els escrits de Foix les freqüents metareflexions sobre poesia o pintura fan aparèixer els textos o els quadres com a il·legibles o dotats d’un gran poder subversiu. Una peça com «El Roc pertús» deconstrueix l’absoluta exemplaritat i arranja un joc d’irònica refracció, la consequ?ència final de la qual és un gir antiteològic.

Paraules clau: ironia, ironia romàntica, Romanticisme alemany, Schlegel, Foix, avantguardisme.


Paraules clau


ironia; ironia romàntica; Romanticisme alemany; Schlegel; Foix; avantguardisme

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png

 

 

 



Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png