Les expressions demostratives no situacionals i l'estat cognitiu dels seus referents


Resum


Resum: Aquest treball s’ocupa dels demostratius no situacionals com a unitats díctiques textuals i s’hi discuteix el grau d’activació o estat cognitiu dels seus referents des del marc teòric de la jerarquia de topicalitat de Gundel, Hedberg & Zacharski (1993) i de la teoria del centrat.

Per determinar l’estat cognitiu dels referents dels demostratius, es parteix d’un corpus constituït per la narració Peter Pan de J. M. Barrie i dues traduccions deltext, al català i a l’espanyol. En primer lloc, es determina la naturalesa situacional o no situacional dels demostratius this/these/thus i that/those, i dels seus equivalents en les dues llengües meta. En segon lloc, es discuteix l’estat cognitiu dels referents dels demostratius no situacionals.

Les anàlisis demostren que els demostratius referits a entitats «in focus» són freqüents i que no hi ha una correspondència biunívoca entre els demostratius del text anglès i de les traduccions. Ambdós resultats fan preveure canvis de l’estat cognitiu d’alguns referents en el procés de traducció. A més, permeten concloure que en l’anàlisi dels demostratius s’han de tenir en compte factors discursius no estrictament vinculats a la identificació dels referents.

Paraules clau: demostratius, referència, dixi, anàfora, estat cognitiu.


Paraules clau


demostratius; referència; dixi; anàfora; estat cognitiu

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png