Trets d'oralitat en narracions escrites d'aprenents


Resum


El discurs oral informal, ontogenèticament més bàsic i d’altra banda habitual en les interaccions comunicatives dels aprenents, es projecta de manera freqüent en les seves produccions escrites. Concretament, els escrits dels estudiants palesen sovint l’ancoratge contextual, la restrictivitat del codi i la simplificació estructural i informativa de les unitats sintàctiques, característiques de l’oralitat. L’anàlisi de la cohesió referencial de les narracions escrites dels aprenents en relació amb les dels escriptors experts mostra l’emergència o la permanència de l’oralitat en l’escriptura dels estudiants. Aquesta situació s’evidencia a través de diverses característiques lexicogramaticals i discursives, com alguns usos díctics situacionals poc adequats a la comunicació escrita, la presència massa abundant d’estructures el·líptiques de referència indefinida i de substantius semànticament poc específics, l’abús de la repetició i la tendència a l’estil segmentat.

Paraules clau


oralitat; dixi situacional; dixi textual; metàfora metatextual; repetició; reiteració; estil segmentat

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png