Entonació i pressuposició en les interrogatives absolutes del mallorquí


Resum


Aquest treball investiga de quina manera l’entonació reflecteix el diferents graus de coneixement del parlant en les interrogatives absolutes del mallorquí. Mitjançant tres experiments de percepció (un test d’adequació, un test d’avaluació i un test d’identificació basat en el paradigma clàssic de la percepció categorial) s’ha pogut demostrar que els oients catalans distingeixen quan el parlant no té ni idea de quina serà la resposta de la pregunta que està produint de quan el parlant té certes hipòtesis sobre quina hi serà la resposta i cerca confirmació d’aquestes hipòtesis. També s’ha
pogut comprovar que les interrogatives manifesten una gradació de coneixement del parlant a l’hora de produir les interrogatives (així com de coneixement pressuposat a
l’interlocutor), com havia proposat Escandell (1993, 1998) des del punt de vista pragmàtic, i que els oients indentifiquen basant-se, sobretot, en indicis entonatius, però també en indicis morfosintàctics.

Paraules clau


entonació; pressuposició; interrogatives informatives; interrogatives confirmatòries; mallorquí

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png

 

 

 



Contacte: infocaplletra@uv.es

Versió electrònica ISSN 2386-7159 / Versió impresa ISSN 0214-8188
Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND

http://mirrors.creativecommons.org/presskit/buttons/88x31/png/by-nc-nd.png