Maestros de música y maestros generalistas frente a un material interdisciplinar: ¡más sabe el diablo por viejo que por diablo!


Resumen


A causa del proceso de Convergencia Europea de las Enseñanzas Universitarias, se viven tiempos de cambio y reflexión acerca de la formación inicial del profesorado. En este contexto, el artículo indaga acerca de la idiosincrasia del perfil de maestro especialista de música versus al del generalista y su relación con la formación inicial y la experiencia profesional. En este marco, y con la finalidad de realizar una prueba piloto, se seleccionaron cuatro grupos de participantes (maestros de música, maestros generalistas, estudiantes de maestro de la especialidad musical y estudiantes de maestro generalista) que se enfrentaron a una actividad creativa donde se les presentó un material didáctico desconocido para ellos que estimuló sus sentidos y su imaginación. La investigación se centró en analizar y comparar: a) las reacciones, b) las propuestas didácticas para el aula y c) las valoraciones de dichos grupos sobre la aplicación del material en las diferentes áreas del curriculum. Los hallazgos evidenciaron diferencias entre el colectivo de maestras en activo con experiencia y los estudiantes de último curso de magisterio en cuanto a la cantidad y calidad de sus propuestas didácticas, pero fueron muy poco concluyentes respecto a la distinción en el plano especialista-generalista. El artículo termina discutiendo acerca de las consecuencias de dicho estudio en relación con la formación inicial del profesorado.


Palabras clave


Maestro especialista de música; maestro generalista; material didáctico; formación inicial.

Texto completo:

PDF

Referencias


Abdallah, A. (1996). Fostering creativity in student teachers. Community Review, 14, 52-58.

Aróstegui, J. L. (2006). La Formación del Profesorado en Educación Musical ante la Convergencia Europea en Enseñanzas Universitarias. Revista de Educación, 341, 829-844.

Benejam, P. (1986). La formación de maestros: Una propuesta alternativa. Barcelona: Laia.

Carbajo, C. (2008). Las competencias profesionales del docente de música de primaria. Música y Educación, 76, 24-45.

Csikszentmihalyi, M. (1996). Creativity, flow and the psychology of discovery and invention. New York: HarperPerennial.

Cslovjecsek, M. (2007). Creafon® - musical game - sounding mathematics - creative fonetics. http://www.creafon.com (consultado 12/04/10).

Frega, L. (2007). Educar en creatividad. Buenos Aires: Academia Nacional de Educación.

Harrison, S. y Ballantyne, J. (2005). Effective Teacher Attributes: Perceptions of Early-career and Pre-service Music Teachers. En: M. Cooper (ed.), Teacher Education: Local and Global: conference proceedings. Brisbane: Griffith University.

Kampylis, P; Berki, E. y Saariluoma, P. (2009). In-service and prospective teachers’ conceptions of creativity. Thinking Skills and Creativity, 4 (1), 15-29.

Knill, P. J. (2005). Fundations for a Theory in Practice. En: Knill, P.J.; Levine, E.G.; Levine,

S.K. Principles and practice of expressive arts therapy: Towards a Therapeutic Aesthetics. London: Jessica Kingsley Publishers.

Kogan, N. (1983). Stylistic variation in childhood and adolescence: Creativity, metaphor, and cognitive styles. En: P.H. Mussen (Ed.), Handbook of child psychology (vol. 3, 4th ed., pp. 628- 706). New York: Wiley.

Malagarriga, T.; Valls, A. y Vilar, M. (En prensa). La música a l'educació infantil i primària. En Calmell, C. (ed.) Actas del Segon Congrés Internacional de Música a Catalunya. Barcelona: Consell Catalá de la Música. http://grupsderecerca.uab.cat/musicaieducacio/content/documents-labast

Malbrán, S. (2009). La creatividad de los maestros y la educación musical. Creatividad y Sociedad, 13, 80-105. Disponible en: http://www.creatividadysociedad.com/ (consultado 20/04/10).

Moreno, J. M. y Marcelo, C. (Ed.) (2006). La tarea de enseñar: atraer, formar, retener y desarrollar buen profesorado. Revista de Educación, 340, 15-295.

Mills, J. (2005). Music in the school. Oxford: Oxford University Press.

Ocaña, A. (2006). Desarrollo profesional de las maestras de educación musical desde una perspectiva biográfico-narrativa. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 3(3), 1-14. Disponible en: http://www.ucm.es/info/reciem/v3n3.pdf (consultado 18/04/10).

Oriol, N. (Ed.) y Atance, J. (Coord.) (2001). La educación artística, clave para el desarrollo de la creatividad. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Russell-Bowie, D. (2009). What me? Teach music to my primary class? Challenges to teaching music in primary schools in five countries. Music Education Reserch, 11(1), 23-36.

Scheib, J. W. (2006). Policy Implications for Teacher Retention: Meeting the Needs of the Dual Identities of Arts Educators. Education Policy Review, 107(6), 5-10.

Serrano, J.A.; Lera, A. y Contreras, O. (2007). Maestros generalistas vs. Maestros especialistas: Claves y discrepancias. Revista de Educación, 344, 533-555.

Torrance, E. P. y Myers, R. E. (1976). La enseñanza creativa. Madrid: Santillana.

Vilar, M. (2003). El maestro de música en primaria: Enfoques y perspectivas. Música y Educación, (54), 33-56.


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Copyright (c) 2022 Albert Casals Ibáñez, Laia Viladot Vallverdú