LA FISCALITAT DELS CEREALS A L’HORTA DE VALÈNCIA DURANT EL SEGLE XV
Resumen
El present estudi ha tractat de plasmar, mitjançant l'anàlisi de fonts documentals arxivístiques, com el pa, aliment bàsic en totes les cases de la València medieval, va influir de manera determinant en la salut de les finances del Patrimoni Reial dels monarques de la Corona d'Aragó al segle XV, fins al punt d'esdevindre clau per al bon funcionament econòmic del Regne. Per a tal efecte, hem centrat l'anàlisi en aquelles rendes recaptades pel Batlle General de València directament relacionades amb els cereals: el terç-delme del pa, l'almodí i l'alfòndec.
Palabras clave
Texto completo:
PDFReferencias
BURNS, R. I. (1966): “A Medieval Income Tax: the Tithe in the Thirteenth-Century Kingdom of Valencia”, Speculum, 41, 438-452.
CRUSELLES, E. (1989): El maestre racional de Valencia. Función política y desarrollo administrativo del oficio público en el siglo XV, València, Sindicatura de Comptes.
DESPORTES, F. (1987): Le pain au Moyen Âge, París, O. Orban.
FERRAZ PENELAS, F. (1913): El Maestre Racional y la hacienda foral valenciana (Tesi Doctoral), València, Tipografia moderna.
FERRER I MALLOL, M. T. (1987): “La batllia general de la part del regne de València dellà Xixona”, Revista d’Història Medieval (Anales de la Universidad de Alicante) – Institució “Milà i Fontanals”(CSIC), 6, 279-309.
FURIÓ, A. (1995): Història del País Valencià, València, Edicions Alfons el Magnànim.
FURIÓ, A. (2008): “Fiscalidad y agricultura en la Edad Media”, a VALLEJO POUSADA, R., (Ed.), Los tributos de la tierra. Fiscalidad y agricultura en España (siglos XII-XX), València, Publicacions de la Universitat de València.
GARCIA-OLIVER, F. (2004): “Els cultius.”, a GIRALT I RAVENTÓS, E. (Dir.), Història agrària dels Països Catalans, Barcelona, Fundació Catalana per la Recerca: Universitat de Barcelona, 301-334.
GARCÍA MARSILLA, J. V. (2002): Vivir a crédito en la València medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, València, Publicacions de la Universitat de València – Ajuntament de València.
GARCÍA MARSILLA, J. V. (2010): La taula del señor duc. Alimentació, gastronomía i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia, Gandia, CEIC Alfons el Vell.
GARCÍA MARSILLA, J. V. (2013): “El impacto de la Corte en la ciudad: Alfonso el Magnánimo en Valencia (1425-1428)”, a GALÁN SÁNCHEZ, A., CARRETERO ZAMORA J. M., (Ed.), El alimento del estado y la salud de la res publica: orígenes, estructura y desarrollo del gasto público en Europa, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales – Universidad de Málaga, 291-208.
GUINOT, E. (1992): “El Patrimoni Reial al País Valencià a inicis del segle XV”, Anuario de Estudios Medievales, 22, 581-655.
GUINOT, E. (1997): “La Batllia general de València: gestors i beneficiaris”, a SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M.; FURIÓ, A., BERTRAN I ROIGÈ, P. (Coord.), Col·loqui Corona, municipis i fiscalitat a la baixa edat Mitjana, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 577-601.
GUINOT, E. (2007): “El repartiment feudal de l’horta de València al segle XIII: jerarquització social i reordenació del paisatge rural”, a GUINOT, E., TORRÓ, J., (Ed.), Repartimens a la Corona d’Aragó. València, Publicacions de la Universitat de València, 115-199.
GUINOT, E. (2007): “La construcció d’un paisatge medieval irrigat: l’horta de la ciutat de València”, a SABATÉ I CURULL, F., (Coord.), Natura i desenvolupament: el medi ambient a l’Edat Mitjana, Lleida, Pagès Editors, 191-220.
GUINOT, E., MIRA JÓDAR, A. J. (2008): “Fiscalidad urbana y distribución y consumo de la producción agrícola en Valencia (siglos XIV-XV)” a VALLEJO POUSADA, R., (Ed.), Los tributos de la tierra. Fiscalidad y agricultura en España (siglos XII-XX), València, Publicacions de la Universitat de València.
HAMILTON, E. (1936): Money, prices and wages in Valencia, Aragón and Navarra, 1351-1500, Harward Economic Studies, Cambrigde-Massachussets.
IRADIEL, P. (2017): El Mediterráneo medieval y Valencia. Economía, sociedad, historia, València, Publicacions de la Universitat de València.
KÜCHLER, W. (1997): Les finances de la Corona d’Aragó al segle XV (Regnats d’Alfons V i Joan II), València, Edicions Alfons el Magnànim.
LADERO QUESADA, M. A. (2014): “La población de reinos y ciudades en la baja Edad Media española (De finales del siglo XIII a comienzos del XVI)”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 211/1, 37-78.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, C. (1998): Patrimonio Regio y orígenes del Maestre Racional del Reino de Valencia, València, Generalitat Valenciana, Conselleria de cultura, educació i ciència.
MIRA JÓDAR, A. J., VICIANO, P. (2001): “Las bases fiscales de un estado bajomedieval: el reino de Valencia en el siglo XV”, XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragon, Nàpols, 515-534.
MIRA JÓDAR, A. J. (2003): “La financiación de las empresas mediterráneas de Alfonso el Magnánimo. Bailía General, Subsidios de Cortes y crédito institucional en Valencia (1419-1455)”, Anuario de Estudios Medievales, 33/2, 695-727.
MIRA JÓDAR, A. J. (2005): Entre la renta y el impuesto. Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos XIV-XVI), València, Publicacions de la Universitat de València.
NARBONA, R.; CRUSELLES, E. i CRUSELLES, J. M. (1996): “El sistema de abastecimiento frumentario de la ciudad de Valencia en el siglo XV: entre la subvención pública y el negocio privado”. A: La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris: XIV Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics.
NEVEUX, H. (1973): “L'alimentacion du XIVe au XVIIIe siècle. Essai de mise au point”, Revue d'Histoire Économique et Sociale, 51/3, 336-379.
REGLÀ, J. (1968): Aproximació a la Història del País Valencià, València, L’estel.
RIERA I MELIS. A. (2017): Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
RUBIO VELA, A. (1995): “La población de Valencia en la baja Edad Media”, Hispania, 55/2, 495-525.
TILLY, C. (1990): Coercion, Capital and European States, AD 990-1990, Cambridge, Basil Blackwell.
Enlaces refback
- No hay ningún enlace refback.
Reconocimiento – NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales.