Miquel de Palol: una narrativa quàntica?

Resumen

El contingut d’aquestes pàgines té com a objectiu una primera aproximació teòrica general alguns dels models
formals que vertebren, si no tota, gran part de la producció narrativa de Miquel de Palol. Situant els preceptes
lul·lians de l’Ars magna al centre de l’arquitectura paloliana –entesos com a model logìcomatemàtic occidental per
excel·lència-, veurem desenvolupats els mecanismes narratius i els elements constitutius de la seva literatura, basats
en paradigmes teòrics provinents del camp de la geometria i la música, centrant-nos especialment en la construcció
del punt de vista i el temps. Així mateix partirem d’una de les seves novel·les més emblemàtiques, El Testament
d’Alcestis, per apuntar, sobre el text, dites qüestions. Per afegir finalment un seguit de connexions metaliteràries que
ens portaran a ampliar el nostre marc referencial, des del grup Oulipo a Joyce o Borgues, amb la intenció d’assentar
les bases teoricoliteràries d’un escriptor tan polifacètic i complex com és Miquel de Palol i Muntanyola.