Resumen
L’activitat de Joan Mateu com a geògraf ha comportat una llarga dedicació a l’anàlisi de la construcció
de diversos paisatges, alguns dels quals han marcat tant la seua trajectòria vital com la professional, i
han esdevingut, tot alhora, àmbits d’aprenentatge i de mestratge. En aquest article ens aproximem als
tres espais més significatius en la seua obra i els més indissimuladament valorats en la seua memòria: la
Ribera del Xúquer, la Serra d’Espadà i el nord del País Valencià. D’aquesta manera, efectuem una revisió
de les seues aportacions a l’anàlisi d’aquests territoris, de les filiacions i mètodes, i en essència fem una
aproximació, forçosament parcial, a la seua manera d’entendre la Geografia i el paisatge.
