Resumen
Davant l’endarreriment que es vivia en les terres septentrionals valencianes, a les darreres dècades
del segle xix una sèrie de persones intentaren introduir transformacions en el seu paisatge agrari, sobretot
a la Plana, que pogueren significar un avanç socioeconòmic. Entre els protagonistes d’aquestes propostes
hi hagué tècnics que s’havien format per a analitzar el què i el com es cultivava, i proposaven el que
caldria modificar. Un d’aquests especialistes en agricultura fou Fernando Bou i Gascó (1828-1884), qui
va experimentar i escriure sobre les mesures que calia prendre per a fer front als problemes de cultius
tradicionals, com la fil·loxera de la vinya, i sobre els possibles nous cultius de regadiu, com la canyamel
i els cítrics, perquè substituïren els cereals i el cànem.
