DOI: https://doi.org/10.7203/saitabi.73.24990

Les dones que beuen vi i mengen carn crua: alteritat femenina en les Bacants d'Eurípides


Resumen


En el present article s’analitza la representació de les bacants en l’obra de teatre tràgica homònima, escrita pel dramaturg Eurípides l’any 406 aC. Es busquen les ruptures i transgressions que delimitaven el món de les dones del dels homes, posant de relleu l’alteritat interna amb què es concebia allò femení i l’estudi de les quals ajudarà a esbossar quin era el rol de les dones a l’Atenes del segle V.




The aim of the present work is to analyze the bacchae’s representation in the eponymous tragic play, written at 406 B.C. by the dramatist Euripides. The ruptures and transgressions that delimited the world of women from that of men are sought, highlighting the inner otherness with which femenine was conceived. Their study will help us to sketch the women’s role in fifth-century Athens.



Palabras clave


alteritat; animalització; Atenes; bacants; feminitat, tragèdia

Texto completo:

PDF

Referencias


ANDERSON, J. (1985): Hunting in the Ancient World, California, University of California Press.

BREVATTI ÁLVAREZ, J. (2011): Bacantes de Eurípides: felicidad iniciática y furia salvaje en el cortejo femenino de Dioniso [tesi doctoral], Vitoria, Universitat del País Basc.

BRUIT, L. (2003): “Las hijas de Pandora. Mujeres y rituales en las ciudades”, en: Duby, G. i Perrot, M., Madrid, Taurus Ediciones, 394-444.

DETIENNE, M. (2007): Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Madrid, Ediciones Akal.

FOLEY, H. P. (2001): Female acts in Greek Tragedy, Princeton, Princeton University Press.

—1981: “The Conception of Women in Athenian Drama”, a: Foley, H. P. (ed.), Reflections of Women in Antiquity, New York & London, Routledge, 127-168.

GIBERT, J. (2017): “Euripides and the Development of Greek Tragedy” a: McClure, L. (ed.), A Companion to Euripides, Chichester, Wiley Blackwell.

IRIARTE, A. (1996): Democracia y tragedia: la era de Pericles, Madrid, Ediciones Akal.

LEE, M. M. (2015): Body, dress and identity in Ancient Greece, New York, Cambridge University Press.

LISSARRAGUE, F. (2003): “Una mirada ateniense”, a: Duby, G. & Perrot, M. (eds.), Historia de las mujeres I. La Antigüedad, Madrid, Taurus Ediciones, 207-266.

LORAUX, N. (1989): Maneras trágicas de matar a una mujer, Madrid, Visor Distribuciones.

MILES, S. (2020): “Euripidean Stagecraft”, a Markontantos, A. (ed.), Brill's Companion to Euripides, volume I, Leiden & Boston, Brill.

MAYOR, A. (2014): The Amazons: Lives and Legends of Warrior Women Across the Ancient World, Princeton, Princeton University Press.

MIRÓN, M. D. (2000): “Las mujeres, la tierra y los animales”, Florentia Iliberritana, 11, 151-169.

PICAZO, M. (2008): Alguien se acordará de nosotras. Mujeres en la ciudad griega antigua, Bellaterra, Bellaterra Arqueología.

POMEROY, S. B. (1987): Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica, Madrid, Ediciones Akal.

REAL TORRES, E. C. (1995): “Un tabú en la sociedad grecorromana. La mujer y el vino”, Fortunatae, 7, 301-309.

SEGAL, C. (1982): “The menace of Dionisos: Sex roles and reversals in Euripides’ Bacchae”, Arethusa ii, 1, 2: 185-202.

—1986: Interpreting Greek Tragedy: Myth, Poetry, Text, Ithaca & London, Cornell University Press.

SIERRA MARTÍN, C. (2018): “Díaita: estilo de vida y alteridad en el Sócrates de Jenofonte”, Logos. Anales del Seminario de Metafísica, 51: 305-326.

SOURVINOU-INWOOD, C. (1995): “Male and Female, Public and PRivate, Ancient and Modern”, a: Reeder, E. (ed.), Pandora, Princeton, Princeton University Press, 111-118.

VERNANT, J. P. & VIDAL-NAQUET, P. (1989): Mito y tragedia en la Grecia Antigua, vol. II, Madrid, Taurus Ediciones.

VERNANT, J. P. (2003): Mito y sociedad en la Grecia antigua, Madrid, Siglo XII de España Editores.

ZEITLIN, F. I. (1996). Playing the Other: Gender and Society in Classical Greek Civilization, Chicago, University of Chicago Press.


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


by-nc.eu_petit

Reconocimiento – NoComercial (by-nc): Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales.