Bachilleras, marisabidillas i sabiondas. Les dones al sistema universitari (1868-1977)
Resumen
L’article mostra el resultat de la recerca realitzada en el marc de l'exposició “Bachilleras, marisabidillas i sabiondas. Les dones al sistema universitari (1868-1977)”, la qual, a mode d'estat de la qüestió, proposava un recorregut històric que mostrava la progressiva inclusió de les dones al sistema universitari espanyol, tot parant especial atenció al cas de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València. Els qualificatius del títol al·ludeixen als mots amb què eren insultades algunes de les primeres dones matriculades a la universitat. El recorregut s'inicia amb la irrupció de les dones a la Universitat, produït al Sexenni democràtic, i va mostrant el gradual augment de dones matriculades com a estudiants, però també l’aparició de les primeres professores, com és el cas d’Olimpia d’Arozena, llicenciada en Història i la primera professora de la Universitat de València. Avançant en el temps, s'analitza el període de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme, quan s’aconsegueix la quasi paritat entre l’alumnat i quan irromp la primera generació relativament important en termes numèrics de professores a la Facultat de Filosofia i Lletres. Finalment, s'ha pres l’any 1977 com a fi de l'estudi, per l'organització de les I Jornades de la Dona del País Valencià a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València.
Palabras clave
Texto completo:
PDF (Català)Referencias
Aguado, A. i Ramos, M. D. (2002). La modernización de España (1918-1939). Cultura y vida cotidiana. Síntesis.
Aguado, A. i Ramos, M. D. (2008). La modernidad que viene. Mujeres, vida cotidiana y espacios de ocio en los años veinte, Arenal, 15 (2), 265-289.
Aguado, A. i Ortega, T. M. (coords.) (2011). Feminismos y antifeminismos: culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. Publicacions Universitat de València.
Aguado, A., Agulló, C. i Sanfeliu, Ll. (2018). Dones i Guerra Civil: Política, cultura i educació a la València capital de la República. En J. Navarro i S. Valero (eds.). València capital de la República vol. 1 (pp. 135-160). Ajuntament de València.
Agulló, C. (2018). Bales, llapisseres i agulles de cosir: l’educació de les dones a la València en guerra. En J. Navarro i S. Valero (eds.). València capital de la República vol. 3 (pp. 81-106). . Ajuntament de València.
Agulló, C. (2020). Mestres valencianes republicanes: les llums de la República. Publicacions Universitat de València.
Baldó, M. (1997). La facultat de Filosofía i Lletres de València, 1857-1977. Esbòs històric. Saitabi, 47, 21-87.
Baldó, M. (1999). La població de la Universitat de València al segle XX. Saitabi, 49, 17-60.
Baldó, M. (2009). Aterrados, desterrados y enterrados: la represión franquista del profesorado universitario. Saitabi, 59, 191-210.
Baldó, M. (2011). Represión franquista del profesorado universitario. Cuadernos del Instituto Antonio Nebrija, 14, 31-51.
Baldó, M. (2018). La universitat en guerra. En Javier Navarro i Sergio Valero (eds.). València capital de la República vol. 3 (pp. 134-152). . Ajuntament de València.
Baldó, M. (2020). La Universidad en guerra. En Marc Baldó i Ana María Botella (eds.). El desafío de la cultura moderna. Música, educación y escena en la Valencia republicana (1931-1939) (pp. 41-60). Publicacions Universitat de València.
Ballarín, P. (2001). La educación de las mujeres en la España contemporània (siglo XIX-XX). Síntesis.
Flecha, C. (1996). Las primera universitarias en España. Narcea.
Lázaro, L. M. (2018). Les Universitats Populars de la FUE com a model d’educació popular a l’Espanya republicana. En Javier Navarro i Sergio Valero (eds.). València capital de la República vol. 3 (pp. 107-132). Ajuntament de València.
Mancebo, M. F., i Girona, A. (1983). La Universidad de Valencia durante la Guerra Civil. La F.U.E. Estudis d’Història Contemporània del País Valencià, 4, 181-230.
Mancebo, M. F. (1987). Una universidad en guerra. La Federación Universitaria Escolar. Valencia, 1936-1939. En La II República una esperanza fustrada: actas del Congreso Valencia Capital de la República (Abril 1986) (pp. 293-319). Edicions Alfons el Magnànim.
Mancebo, M. F. (2007). La Universidad: profesores y estudiantes (1936-1937). En Aznar, Manuel (ed.).València, capital cultural de la República (1936-1937) (pp. 635-650). Generalitat Valenciana.
Magnini, S. (2001). Las modernas de Madrid: Las grandes intelectuales españolas de la vanguardia. . Ediciones Península.
Montero, M. (2009). La conquista del espacio público. Mujeres españolas en la universidad (1910-1936)..Minerva Ediciones.
Nash, M. (2015). Las mujeres bajo el orden patriarcal franquista. En J. Casanova (coord.). Cuarenta años con Franco (pp. 191-228). Crítica.
Navarro, E. i Chismol, G. (2014). La mujer en la Universidad: Las primeres profesoras de la Facultad de Filosofía y Letras de la UVEG. En Aportaciones a la investigación sobre mujeres y género: V Congreso Universitario Internacional "Investigación y Género. Sevilla, 3 y 4 de julio de 2014, 476-492.
Peset, M. (coord.) (2000). Història de la Universitat de València. Volum 3. La Universitat Liberal (Segles XIX i XX). Universitat de València.
Samper-Gras, T., Jabbaz, M., Tomás, S., i Ferrer, A. (2021). ¡No son las criaturas, es la Academia! Brechas salariales de género y carrera investigadora en la Universidad. Asparkía. Investigació Feminista, 39, 165-184.
Valero, S. (2020). La educación en la Valencia de los años treinta: continuidades, cambios y rupturas. En M. Baldó i A. M. Botella (eds.). El desafío de la cultura moderna. Música, educación y escena en la Valencia republicana (1931-1939) (pp. 61-74). Publicacions Universitat de València.
Verdugo, V. (2012). Les primeres dones de la Universitat de València. En XX Jornades d’història de l’educació: cohesió social i educació. Andorra, novembre 2012, 225-238.
Enlaces refback
- No hay ningún enlace refback.