Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català "esmar", des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

Resum

Resum: L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *ADAESTIMARE, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

Paraules clau: semàntica diacrònica, inferència, subjectivació, evidencialitat, pragmàtica, canvi semàntic.