Formentera, insularitat hivernal i sobresaturació estival
Resumen
La menor de les illes poblades de l’arxipèlag balear és, també, l’única illa espanyola poblada sense
aeroport. Aquesta circumstància, afegida al fet de ser l’illa més al sud les Balears, la singularitza fent-la
partícip de les característiques mediterrànies més meridionals: poca precipitació, molta lluminositat...
Sobre aquestes condicions, les seves praderies de posidònia han produït l’arena d’unes platges que han
meravellat l’observador del plujós i poc lluminós nord europeu. Tot plegat ha conformat un dels destins
més selectes i singulars de la mediterrània occidental amb efectes ambientals, socials i econòmics no
sempre tant positius com mostren segons quines estadístiques. Algunes iniciatives locals intenten contrarestar
els efectes negatius d’una explotació turística que podrien fer que l’illa morís d’èxit.
Palabras clave
Texto completo:
PDF (Català)Referencias
Alarco, C. (1981): Cultura y personalidad en Ibiza. Madrid: Editora Nacional.
Arnaud-Haond, S.; Duarte, C.; Diaz-Almela, E.; Marbà, N. & Sintes, T. (2012). Implications of Extreme Life Span in Clonal Organisms: Millenary Clones in Meadows of the Threatened Seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE, 7. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0030454
Barceló, B. (1968): Islas Baleares. A: Manuel de Terán i Luís Solé Sabarís, Geografía Regional de España. Barcelona: Ariel. 302-331.
Bayart, P. (2015): Hippies, peluts i turistes disconformes a Formentera. Eivissa, 58, 35-45, https://raco.cat/index.php/Eivissa/article/view/304302
Bayona, M.; Castelló, M.; Colomar, J. L.; Estarellas, A.; Forteza, V. & Valverde, N. (2018): Avaluació del trànsit d’embarcacions a la zona d’es Freus, dins l’àmbit del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (Illes Balears). A: Pons et al. (ed.), VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears. 492-5.
Bisson, J. (1978). Structures agraires et habitat rural aux Pitiüses (Eivissa, Formentera). Revista Catalana de Geografia,1-2, 211-222. https://raco.cat/index.php/RCG/article/view/203742
Borthen, L. ([1967], 2010): El camí de Sant Vicent. Eivissa: Barbary Press.
Brotons, M. M. (2022). De More a Amnesia, la Ibiza de Barbet Schroeder. A: Espejo de Monografías de Comunicación Social, 6, 175–193. https://doi.org/10.52495/c6.emcs.6.p88
Cardona, J. (1995): Formentera, 300 anys. Eivissa, 27, 18-24. https://raco.cat/index.php/Eivissa/article/view/114127
Cerdà, J. & Rodríguez, R. (1999). La repressió franquista del moviment hippy a Formentera. Eivissa: Edicions Res Publica.
Costa, M.; Cuerda, J. & Rosselló, V. Mª (1985): Formentera i els estanys. Panorama geoecològic des del quaternari. Cuadernos de Geografía. 37, 75-96.
Cruz, J. R. de la (1972): Formentera: cinco sociedades en una. Eivissa, 29-30. https://raco.cat/index.php/Eivissa/article/view/112372
Canals, M. & Ballesteros , E. (1997). Production of carbonate particles by phytobenthic communities on the Mallorca-Menorca shelf, northwestern Mediterranean Sea. Deep-Sea Research Part II: Topical Studies in Oceanography, 44, 611-629. https://doi.org/10.1016/S0967-0645(96)00095-1
Ferrer, A. (2012): Alqueria, rafal o altres possessions a Eivissa: una visió general, segles XIII-XX. A: Antònia Morey i Gabriel Jover (ed. lit.). Les possessions mallorquines: passat i present. Palma: Documenta Balear. 110-126.
García, C., Ginard-Bujosa, A., & Petrus, J. M. (2021); Interés geoestratégico de las Islas Baleares y actividades de reconocimiento aéreo de la Royal Air Force (1941-1944). Investigaciones Geográficas, 75, 187-202. https://doi.org/10.14198/INGEO.17692
Homar, B. (2004): Varadors de Formentera. A: Les Illes Balears. Descrites per la paraula i la imatge. Palma: J. J. de Olañeta.
Moyà, E. (2021): Literatura, colonialitat i fantasia illenca. Janet Frame i la recreació romàntica d’Eivissa. A: Antoni Vives i Francesc Vicens, Cultura turística i indentitats múltiples a les Illes Balears. València: Afers. 26-49.
Nel·lo, O. (coord.) (2013): Bases per la gestió del territori a l’illa de Formentera. 8 Propostes i 36 projectes. Màster Oficial en Estudis Territorials i de la Població. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/118756
Prats, V. (2009). Evolución del poblamiento disperso en Formentera entre 1956 y 2002. Ciudad y Territorio Estudios Territoriales, 41(160), 303–327. https://recyt.fecyt.es/index.php/CyTET/article/view/75927
Ramon, J. (2017): Peculiaridades del turismo de Formentera. International Journal of Scientific Management and Tourism, 3-1, 555-578.
Rodríguez-Perea, A.; Servera, J. & Martín, J. A. (2000). Alternatives a la dependència de les platges de les Balears de la regeneració artificial continuada: Informe Metadona. Palma: Edicions UIB.
Rullan, O., Manchado, J., & Marcús, A. (1998). La captación del gradiente residencial en suelo rústico. Una propuesta metodológica ensayada en las Islas Baleares. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, (115), 124–144. https://recyt.fecyt.es/index.php/CyTET/article/view/84466
San Félix, M. (2006): Formentera. f) Medi natural. Medi marí. A: Formentera. Bilbao: Consell Insular d’Eivissa i Formentera/Obra Cultural Balear de Formentera. 29-59. http://www.eeif.es/veus/Formentera.-Medi-natural-mari/
Serra, J. & Yern, A. (2005): Can Marroig: mite i realitat. Eivissa: Editorial Mediterrània.
Sureda, P.; Camarós, E.; Cueto, M.; Teira, L. C.; Álvarez-Fernández, E. & López-Dóriga, I. (2017): El poblado naviforme de Cap de Barbaria II (Formentera, Islas Baleares). Nuevos datos sobre su cronología y secuencia de ocupación. Trabajos de Prehistoria, 74 (2), 319–334. https://doi.org/10.3989/tp.2017.12197
Tugores, F. (2021): La formació del mite del sud. El patrimoni cultural de Formentera a través de la literatura de viatges (1800-1936). A: Antoni Vives i Francesc Vicens, Cultura turística i indentitats múltiples a les Illes Balears. València: Afers. 51-75.
Vaquer-Sunyer, R.; Barrientos, N.; Conselleria de Medi Ambient del Gov ern de les Illes Balears & Marbà, N. (2021): Posidonia oceanica. A: R. Vaquer-Sunyer i N. Barrientos (ed.), Informe Mar Balear 2021. https://informemarbalear.org/ca/habitats-protegits/imb-posidonia-oceanica-cat.pdf
Vargas, J. ([1787], 1983): Descripciones de las islas Pithiusas y Baleares. Madrid: Imprenta de la viuda de Ibarra, Hijos y Compañía.
Vilà, J. ([1950], 2001): Formentera. Estudio de geografía humana. Territoris, 3, 65 – 116. https://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/territoris/document/Territoris_2001v03p065
Vilà, J. ([1985], 2001): Pròleg a Formentera. Estudi de Geografia Humana. Territoris, 3, 315-320.
Vives-Miró, S., & Rullan, O. (2020): La urbanización de la pobreza: de la acumulación originaria a la crisis habitacional en Ibiza. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 87. https://doi.org/10.21138/bage.2991
Enlaces refback
- No hay ningún enlace refback.
|
||||
     |
||||
|
