La inserció social i l’empoderament a través de l’agricultura social. El cas de Catalunya
Resumen
Existeix una segregació social de moltes persones pel fet d’ésser diferents o de no tenir un lloc en
l’activitat econòmica d’un territori. En aquest sentit, volem presentar l’agricultura social com una activitat
que utilitza els recursos agraris i de la natura, per a poder inserir a la societat les persones en risc
d’exclusió social. Es tracta d’una activitat que es desenvolupa a Europa des de fa molts anys i actualment
compta amb un reconeixement institucional, tant per les seves funcions terapèutiques com per les d’inserció
laboral. Es presenta un resum del marc teòric i conceptual desenvolupat en l’àmbit acadèmic a
partir de les diverses experiències. A Catalunya, des de la dècada de 1970, s’hi ha desenvolupat diversos
projectes que han mostrat la seva viabilitat econòmica, social i ambiental. Els mètodes emprats parteixin
d’una revisió bibliogràfica i d’un seguiment quantitatiu de les característiques dels casos censats, per
aprofundir més endavant en la realització d’entrevistes en profunditat, que, entre d’altres objectius,
persegueix comprovar el retorn social de les inversions realitzades. Les entitats estudiades es troben
majoritàriament en l’àmbit periurbà de Barcelona, però també en les àrees rurals on han col·laborat en
favor del desenvolupament local sostenible. Com a part del tercer sector, enforteixen el seu funcionament
potenciant cooperatives de distribució i xarxes socials de difusió. S’han seleccionat una desena
d’entitats entre les 161 censades, per poder analitzar els elements més característics que les conformen
i, al mateix temps, avaluar la seva viabilitat a través del mètode del Retorn social de les inversions. Els
resultats obtinguts demostren que hi ha una diversitat de projectes d’acord amb el tipus de persona en risc, del lloc on s’ubica i de l’entitat promotora. D’aquesta desena de casos aprofundits, en conjunt, el retorn es entre 2 i 3 euros per cada euro invertit.
Palabras clave
Texto completo:
PDF (Català)Referencias
Da Silva, N. (2015): Estudo dos benefícios sociais, ambientais e económicos das hortas sociais biológicas do município da Póvoa de Lanhoso. Master dissertation. Instituto Politecnico do Viana do Castelo, Viana do Castelo.
Di Iacovo, F. i O’Connor, D., (Eds.) (2009): Supporting Policies for Social Farming in Europe. Progressing Multifunctionality in Responsive Rural Areas. ARISA. Firenze.
Di Iacovo, F. (2010) L'agricoltura sociale: pratiche e paradigmi nello scenario comunitario. XLVII Convegno di Studi de la Società Italiana di Economia Agraria “L'agricoltura oltre le crisi” 22-25 settembre de 2010. Campobasso: Università degli Studi del Molise.
Di Iacovo, F., Moruzzo, R., Rossignoli, C. i Scarpellini, P. (2013): «Innovating rural welfare in the context of civicness, subsidiarity and co-production: Social Farming» en Proceedings of the 3rd EURUFU Scientific Conference, Social Issues and Health Care in Rural Areas, 25th of March 2014. Sondershausen, Germany.
Di Iacovo, F.; Moruzzo, R.; Rossignoli; C.; Scarpellini, P. (2014) “Transition Management and Social Innovation in Rural Areas: Lessons from Social Farming”. The Journal of Agricultural Education and Extension, 20, 3: 327-347.
Esping-Andersen, G., Editors, (1996): Welfare states in transition: national adaptations in global economies. Sage Publications, London.
Estela, O. (2015): «Politiche pubbliche per economie locali resilienti, Territorio della Ricerca su Insediamenti e Ambiente». Rivista internazionale di cultura urbanistica, nº 15, 81-94.
Faus, P.; Blanco, E. i Poitras J (2008): La ciudad jubilada: breve diccionario sobre los huertos informales en los ríos de Barcelona. Barcelona: Martí Peran. www.laciudadjubilada.net
Firmino, A. (2011) Agricultura Social em Portugal – inovação de futuro incerto? Comunicação oral no I Encontro de Agricultura Social, Escola Superior Agrária de Coimbra.
Galiakis, D. (2014) Typologies of Social Farming activities in Greece. Europe for Citizens, Ruract, Hellenic Republic, Municipality of Agia.
García-Llorente, M., Rossignoli, C., Moruzzo, R., Di Iacovo, F. (2015) «Social Farming practices to promote social-ecological sustainability in rural areas». Second International Conference on Agriculture in an Urbanizing Society, Rome (Italy) 14-17 September 2015.
*
*
*
*
*
Hassink, J. i Van Dijk, M., (Eds.) (2006): Farming for Health: Green-care Farming across Europe and the United States of America. Dordrecht, Springer.
IDESCAT (2017). Institut d’Estadística de Catalunya. https://www.idescat.cat/
Laville, J-L. (2015) Asociarse para el bien común. Tercer Sector, Economía Social y Economía Solidaria. Icaria Editorial, Barcelona.
Lohrberg, F., Licka, L., Scazzosi, L. i Timpe, A. (eds.) (2016): COST Action Urban Agriculture Europe, Berlin: jovis VerlagGmbH: 80-100.
Marbán, V. i Rodríguez, G. (2006): «Estado de bienestar y tercer sector social en España. El estado de la investigación social». CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa, nº 56: 117-139.
Nicholls, J., Lawlor, E., Neitzert, E., Goodspeed; T. I., Cupitt, S., ed. (2012): A Guide to Social Return on Investment. Cabinet Office. Office of The Third Sector. The SROI Network. Accounting for Value.
O’Connor, D.; Lai, M. i Watson, S. (2010): Overview of social farming and rural development policy in selected EU member states, NRN Joint Thematic Initiative on Social Farming. European Network for Rural Development.
Pölling, B., Prados, M.J., Torquati, B.M., Giacchè, G., Recasens, X., Paffarini, Ch., Alfranca, O., Lorleberg, W. (2017) «Business models in urban farming: A comparative analysis of cas estudies from Spain, Italy and Germany». Moravian Geographical Reports, 25 (3): 166-180.
SoFar project (2009) «Social Farming: re-connecting economy with social needs in rural areas», Francesco Di Iacovo (Pisa University) as Coordinator. http://sofar.unipi.it
*
*
*
*
*
*
*
Enlaces refback
- No hay ningún enlace refback.
|
||||
     |
||||
|
