Resumen
El 1791, l’arquebisbe Fabián i Fuero va manar recopilar una relació de tota la informació estadística
i geogràfica de tipus eclesiàstic de la diòcesi de València, per al Nomenclàtor Eclesiàstic que pretenia
publicar Floridablanca, Secretari d’Estat, completant el Cens de 1787 i el Nomenclàtor de 1789. Aquest
no es va publicar, però la recopilació aporta una informació eclesiàstica i geogràfica inestimable. Es fa una
síntesi de l’evolució del poblament dispers valencià des de l’època medieval i, posteriorment, s’estudia el
poblament dispers el 1791. Es pot veure com al segle xviii es produeix un increment molt important de
la població, cosa que provoca un creixement del poblament dispers que es distribuïa de manera desigual.
A les zones de regadiu es concentrava a l’Horta de València i l’entorn de les principals ciutats i viles del
Regne de València, com Xàtiva, Gandia, Dénia i la Vila Joiosa. Al secà trobem dues zones on és predominant,
les comarques valencianes septentrionals al nord del riu Millars, i les comarques meridionals
al sud de Xàtiva i les muntanyes del Caroig, com són la Vall d’Albaida, la Muntanya i la Marina Baixa.
