DOI: https://doi.org/10.7203/CGUV.108-9.23740

L’ampliació i reforma del teixit urbà de Vilafamés (Castelló) des d’època andalusí fins el segle XIX


Resumen


S’analitza al present article l’evolució històrica del teixit urbà de Vilafamés. A partir de la delimitació
del recinte que va ocupar el hisn andalusí es detalla el creixement urbà i la configuració que va experimentar
la vila fins al segle xix. A l’anàlisi efectuada diferenciem tres períodes. El primer abraça els segles
xiii-xv amb la creació de la vila cristiana i la construcció de la muralla que va determinar l’estructuració
interna en l’ocupació del sòl. Un segon període té lloc entre els segles xvi-xviii caracteritzat, en el seu
moment inicial, per un desenvolupament important de la construcció d’habitatges, fruit del creixement
econòmic i demogràfic de la població, que van definir el teixit urbà existent a l’interior del recinte
fortificat fins a l’actualitat. El final del període va estar marcat per la introducció de l’ideari il·lustrat en
la planificació urbanística alhora que la població va iniciar el seu creixement a l’exterior de la muralla.
Finalment, el tercer moment, s’estén fins a finals del segle xix amb el desenvolupament urbà a l’exterior
del recinte murat arribant a la part baixa de la població on es van ubicar una sèrie d’instal·lacions que
marquen el canvi en l’orientació econòmica tradicional del poble.


Palabras clave


teixit urbà; creixement urbà; època andalusí; segle XVI; segle XIX; Vilafamés

Texto completo:

PDF (Català)

Referencias


Allepuz Marzà, X. (2001). Introducció al poblament ibèric a la Plana de l'Arc (Castelló). Castelló: Servei de Publicacions, Diputació de Castelló.

Allepuz Marzà, X. (2005). Memoria intervención arqueológica Pl. de l'Església de la Sang, C/ Quartijo, núm 1 (Vilafamés-Castelló). Expedient 2003/0042-Cs. Inèdit

Allepuz Marzà, X. (2010). La configuració del paisatge urbà de Vilafamés al segle XVI. XII Jornades Culturals de la Plana de l'Arc. Vilafamés 2007, 91-105.

Álvarez Clavijo, P. (2004). El cortijo de Tirgo: apuntes sobre su cronología, función y paralelos. En I. Gil-Díez (Coord.) Arte medieval en La rioja. Prerrománico y románico: VII Jornadas de Arte y Patrimonio Regional (pp. 457-477). Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1212986

Anònim (s.a.). Memoria de Villafamés. Manuscrit.

Bazzana, A., Cressier, P., et Guichard, P. (1988). Les châteaux ruraux d'Al-Andalus. Histoire et archéologie des husun du sud-est de l'Espagne. Madrid: Casa de Velázquez.

Betí Bonfill, M. (1922). Carta puebla de Villafamés, por Guillem Ramón de Viella, con autoridad de D. Jaime I, a 30 de Agosto de 1241. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, III, 264-265.

Capel, H. (2002). La morfología de las ciudades. I. Sociedad, cultura y paisaje urbano. Barcelona: Ediciones del Serbal.

Cavanilles, A. J. (1795). Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid: Imprenta real. Reedició facsímil, 1991. Castelló: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón.

Clausell, G. (1987). Excavaciones arqueológicas en la iglesia de "La Sang" (Vilafamés-Castelló). Campaña 1987-1988. Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonense, 13, 345-362.

Espinalt y Garcia, B. (1786). Atlante español o Descripción geeral geográfica... é historica de España por Reynos y provincias: de sus ciudades... y lugares mas famosos. Vol. IX. Descripción del Reyno de Valencia, parte II. Madrid: Imprenta de Hilario Santos Alonso. (p. 159-162). Recuperat de https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=1509

García Borja, P., Palmer Broch, J. E., i Valls Llorens, M. (2019). El Castell de Miravet (Cabanes, Castelló). VI Congreso de Arqueología Medieval (España-Portugal). Pòster. http://dx.doi.org/10.13140/RG.2.2.28292.48001

García Edo, V. (1978). Primeras ordenanzas para la construcción de murallas en Villafamés (1375). Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LIII, 142-144.

Madoz, P. (1846-1850). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Vol. XVI. Madrid: Establecimiento tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Recuperat de http://www.bibliotecavirtualdeandalucia.es/catalogo/es/consulta/registro.cmd?id=6353

Martínez Barreda, P. (1993). Aproximació a la toponímia urbana de Vilafamés. Societat d'Onomàstica: butlletí interior, LIV-LV, 337-351

Mateu Bellés, J. F. (2019). Vilafamés, paisajes con carácter. Cuaderno de campo. XXVI Congreso de la Asociación Española de Geografía (pp. 9-24). València: Asociación Española de Geografía-Universitat de València.

Obiol, E. (1994). Les Moles i els Corredors del Maestrat. Dins J. Piqueras Haba (Dir) Geografía de les comarques valencianes. Vol. 2, Les comarques septentrionals. Del riu de la Sénia a la Serra d'Espadà (pp. 185-188). Castelló: D.C.V. Ediciones, S.L.

Olucha Montins, F. (1983).Villafamés. Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana (pp. 846-853). València: Consell Valencià de Cultura

Olucha Montins, F., i Allepuz Marzà, X. (2012). Quatre-cents anys de l'església parroquial de Vilafamés. Castelló: Servei de Publicacions, Diputació de Castelló.

Palmer Broch, J. E., i García Borja, P. (2018). La recerca arqueològica al Castell Vell. Dins P. García Borja i J.E. Palmer Broch (Eds.), El Castell Vell de Castelló. Recuperat el patrimoni, reconstruint la història (pp. 75-101). Castelló: Ajuntament de Castelló.

Piqueras Haba, J. (1985). La agricultura valenciana de exportación y su formación histórica. Madrid: Instituto de Estudios Agrarios, Pesqueros y Alimentarios.

Rabassa i Vaquer, C., i Díaz de Rábado Hernández, C. (1995). Documents per a la història de Vilafamés. València: Ajuntament de Vilafamés-Universitat Jaume I-Consell Valencià de Cultura.

Rosselló i Verger, V. M. (2017). Viles planificades valencianes medievals i modernes. València: Publicacions de la Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans.

Soldevila, F. (Ed.) (1982). Jaume I. Crònica o Llibre dels feits. Barcelona: Edicions 62, s.a.

Viciana, Martí de (1564). Libro tercero de la Chronyca de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia y de su reyno. València: Imprenta de Joan Navarro. Recuperat de https://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1011800

Villegas Díaz, L. R. (1999). Sobre el cortijo medieval: para una propuesta de definición. Aragón en la Edad Media, 14-15 (2), 1609-1626. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=108557


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Cuadernos de Geografía de la Universitat de València
Revista editada por el Departament de Geografia de la UV
Equipo Editorial, Consejo de Redacción y Asesor

ISSN: 0210-086X | ISSN Digital: 2695-7965
Contacto | Políticas | Envíos | Indexación