Resumen
La toponímia que apareéis en el mapa del País Valencia de Cabanilles de 1795, sobretot la de llengua catalana, passa per ser un exemple de genuïnitat lingüística, en abrupte contrast amb les castellanizacions i les deformacions que sovint exhibiesen els mapes coetanis i, en genral, els de tota l'edat moderna. Partint d'una revisió exhaustiva dels noms de lloc reproduïts, aquest treball comprova fins a quin punt és valida aquesta reputació de fidelitat envers els noms autòctons, fidelitat que l'autor mateix s'imposava en el pròleg de les Obeservaciones on s'inclou el mapa. D'altra banda, s'examina si Cabanilles, al capdavall un representant de la il.lustració valenciana amerada de cultura espanyola, podia complir el seu programa i escriure correctament els topònims del país, vist el limitat coneixement que tenia de la tradició gràfica i de la llengua culta catalana. A més, la toponímia del mapa és compara amb la del seus precedents més immediats: els mapes del País Valencia que Tomás López, cartògraf reial, publicà el 1762 i el 1788, i també amb el text dels dos volums de les Observaciones.
